Autora: Amélie Nothomb. Traducció: Roger Batalla. Direcció: Blanca Bardagil. Amb: Ramon Vila, Paula Sunyer i Roger Batalla.
Ciutat assetjada, fred infernal. Tres éssers refugiats a la biblioteca de l'amfitrió: un professor hipòcrita (critica el que estima, detesta el que lloa). Sobreviu amb un estudiant idealista i la jove que aquest estima. La biblioteca: un dipòsit de combustible. Bardagil ha dirigit aquest drama filosòfic d'Amélie Nothomb -Camus és l'autor que de veritat crema entre les seves pàgines- com un saló existencialista, més atenta a l'interessant debat que generen els tres personatges que a la seva credibilitat psicològica. Funciona, encara que sigui en demèrit de l'estudiant, de mica en mica enfosquit en aquest duel dialèctic davant la força dels altres dos, davant la causticitat i el cinisme del professor, i sobretot davant la força primitiva -no exempta de sensibilitat- de la dona, fascinant vampira de l'escalfor humà.
