Obra que mostra com la poesia pot canviar a les persones i com setanta anys després de la mort de Federico García Lorca encara patim situacions de repressió per raons ideològiques. L'obra ens situa dins de la presó on un activista ha estat detingut per participar en una manifestació que va acabar amb aldarulls i un guàrdia civil va perdre un ull. Pedro espera el judici a la presó i encara té coartada la guàrdia civil lo pressiona i maltracta. Aquesta situació li provoca una depressió que no el deixa ni menjar, llavors li assignen un psicòleg per revertir la seva situació. Aquest resulta ser un apassionat de la poesia i en concret de Lorca. La casualitat fa que la poesia Lorquiana sigui una eina per treure al pacient de la depressió i finalment es crea un paral·lelisme entre el pres i el propi Lorca. La relació amb la guàrdia civil, la denúncia al règim i al sistema, la traïció de la seva germana, la tortura i ... aquesta obra no parla de Lorca però sempre està present. Els seus escrits i poemes fan avançar l'acció de tal manera que es converteixen en situacions del pres, en els seus somnis o en les seves pors.
Direcció i dramatúrgia: Pedro Victory i Josuè Guasch. Intèrprets: Pedro Victory i Josuè Guasch.
