El pati de butaques es converteix en una aula magna d’universitat i, al ritme frenètic d’un partit de frontó, els espectadors van canviant de facultat: de la de ciències a la de lletres. Mentre el professor de física quàntica, el Pere (Joan Carreras), ens revela que l’últim àtom no existeix, la de lingüística, la Sara (Mia Esteve), mira d’explicar-nos com determinar un món indeterminat. Dues cares d’una mateixa moneda, que farà de fil conductor durant tota la funció: la incapacitat per definir la realitat.
Els dos docents són una parella separada que tenen en un comú una filla desapareguda de fa molts anys. Tants, que el sistema està a punt de donar-la per morta. En aquest joc de dubte constant entre si allò que veiem és real o no, completen el repartiment fent múltiples personatges Carles Pedragosa, Carme Milán i el regidor Ruben Ametllé. Tots ells esplèndids, amb l’afegit que aquest darrer, a banda de fer la feina de regidoria (queden al descobert els “top” que indiquen quan ha d’entrar una llum, un so, un canvi d’escena), també ha de dir el text de l’actriu Lara Segur, que pel que sembla li va caure malament el sopar, i també un parell de lletres del nom i el cognom. Ens encanta la faceta més trapella del Jordi Oriol.
'L’últim àtom' funciona com a thriller i com a comèdia, com a classe de ciències i de lletres
Amb aquest muntatge, la companyia Indi Gest demostra que és capaç de fer propostes per al gran públic sense renunciar a la seva idiosincràsia. Els que fa temps que segueixen la trajectòria de Jordi Oriol detectaran els jocs paronomàstics habituals (començant pel mateix títol, o pel nom complet de la professora de filosofia del llenguatge: Sara Sert), el desplegament de talent de Carles Pedragosa en un diàleg brillant amb ell mateix (que no un monòleg) i la ja habitual pastanaga que apareix a tots els muntatges com un easter egg marca de la casa.
L’últim àtom funciona com a thriller i com a comèdia, com a classe de ciències i de lletres, funciona per capes i també sense. Mentre el gat de Schrödinger i la relativitat lingüística ens proposen dubtar de tot, els d’Indi Gest ens conviden a fer-ho amb un humor molt fi. Top.
