Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Isadora a l’armari
Foto: Manel Marques

Les obres de teatre que no et pots perdre

La cartellera de teatre barcelonina és extensa i aquí trobaràs les obres imprescindibles

Escrit per
Andreu Gomila
Publicitat

Des d'obres més petites a grans produccions, de monòlegs a espatarrants musicals... La cartellera de teatre de Barcelona és potent i encara aguanta els cops de l'actualitat. Hem fet una tria de les peces que us faran tornar al teatre.

NO T'HO PERDIS: 22 coses que passaran aquest 2022 a Barcelona

Estrenes del mes

  • Teatre
  • Drama
  • Fort Pienc

Clàudia Cedó ha adaptat la que és potser la novel·la més famosa de José Saramago, i això perquè el TNC i el Teatro Nacional São João de Porto portin a escena la primera gran col·laboració entre els dos teatres per oferir una peça (amb intèrprets d’una banda i de l’altra de la península) que parla del poder i el control que exerceix sobre la ciutadania. Enmig, hi ha una pandèmia. Us sona? 

  • Teatre
  • Musical
  • Dreta de l'Eixample

David Bustamante i Cristina Llorente donen vida al Sam i la Molly, dos personatges que van saltar a la fama el 1990 gràcies a una pel·lícula, guanyadora de dos Oscars, que va fer creure a tota una generació que l’amor no té fronteres, ni la mort.

Publicitat
  • Teatre
  • Drama
  • El Raval

La companyia Les Fugitives recupera la història del primer club femení de Barcelona, creat el 1931, a partir de la investigació de Maria Àngels Cabré. Un espai de llibertat, cultura i sororitat, que amb l’arribada de la guerra es va desfer i durant el franquisme es va oblidar.

  • Dansa
  • Contemporània i experimental
  • El Poble-sec

Israel Galván i Niño de Elche tornen a associar-se per oferir-nos un espectacle, en el qual els dos artistes fusionen la seva tradició i domini del flamenc amb la incontenible capacitat de renovar, combinant el flamenc clàssic amb la música electrònica o el techno, per exemple.

Publicitat
  • Teatre
  • Musical
  • El Poble-sec

La transposició de la famosa pel·lícula protagonitzada per Richard Gere i Julia Roberts manté el marc narratiu de l’èxit cinematogràfic tot enriquint-se amb una banda sonora escrita per Bryan Adams, que es va estrenar a Broadway el 2018 i arriba per primer cop a l’estat a Barcelona.

Publicitat
  • Dansa
  • Contemporània i experimental
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

Aquesta és una coreografia dividida en tres solos en què la mateixa ballarina especula sobre el treball presencial, dubta del sentit de l’escena, rebutja el retrat i no fa espectacle. Una peça de Carmelo Salazar.

  • Teatre
  • Drama

Magda Puyo dirigeix aquest viatge que ens proposa Elfriede Jelinek per les seves pròpies experiències, tant artístiques com íntimes: la sexualitat mediatitzada per internet, la perversió de l'opinió pública, el culte a la joventut, la presència del feixisme latent, el pas inexorable del temps, l’amor-odi per la seva  mare... Amb Laia Alberch, Pepo Blasco, Rosa Cadafalch, Clara Peya/Bru Ferri i Encarni Sànchez.

Publicitat
  • Teatre
  • Fort Pienc

Marta Barceló reconstrueix la tràgica inundació que va patir Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca) el 2018 per oferir-nos una peça que es pregunta si es podia haver evitat el drama. Marta Gil Polo dirigeix Isabelle Bres, Marc Garcia Coté, Marc Joy, Pepa López, Vanessa Segura i Àlvar Triay. 

  • Teatre
  • Drama
  • El Raval

Portar al teatre el poema de John Milton Paradís perdut no era feina fàcil, però Helena Tornero ha aconseguit baixar-lo a un text que llisca de meravella a través de Cristina Plazas i Pere Arquillué, Satanàs i Déu, que s’hi deixen la pell. Andrés Lima dirigeix una obra que també compta amb Elena Tarrats, Rubén de Eguía, Lucía Juárez i Laura Font, i que és un espectacle total en el qual torna a nosaltres, fresca, la història de la creació. A més d’un homenatge a la bellesa de les paraules de Milton des d’una mirada contemporània, aquest Paraíso perdido és també un homenatge a l’ofici del comediant, tantes vegades demonitzat per la seva fascinant capacitat de transformació i de transgressió. L’última escena és per emmarcar, quan el dimoni fa una defensa aferrissada del teatre com a espai de llibertat, l’únic que el Totpoderós no pot controlar. Al Teatre Grec, l’estiu passat, va ser fantàstic.

Recomanat
    També t'agradarà
      Publicitat