Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Macbeth (Teatre Lliure)
Sílvia PochMacbeth (Teatre Lliure)

Les obres de teatre recomanades de la cartellera de Barcelona

La cartellera de teatre barcelonina és extensa i aquí trobaràs les obres imprescindibles

Escrit per
Andreu Gomila
Publicitat

Des d'espectacles més petits a grans produccions, de monòlegs a espatarrants musicals... La cartellera de teatre de Barcelona és potent i ofereix xous per a tota mena de públic. Si us pregunteu quines són les millors obres que es poden veure als nostres escenaris, hem fet una tria de les peces que no us heu de perdre de cap de les maneres: i no badeu gaire, que us podeu quedar sense entrades!

NO T'HO PERDIS: Participa a la gran diada del teatre català, Cap Butaca Buida

 

Les millors obres de la cartellera de Barcelona

  • 4 de 5 estrelles
  • Teatre
  • Fort Pienc
  • Crítica de Time Out

L'honestedat és un tret molt poc valorat en el teatre contemporani. I mentre vivim l'allau d'obres centrades en el jo i els muntatges personals de clàssics dels directors d'escena, que una autora com Laura Wade s'enfronti a tot un tòtem de la literatura britànica des d'aquest punt de vista, conscient que no podrà escriure res mai que superi el geni de Jane Austen, que sàpiga que ni tan sols serà capaç d'enllestir la novel·la de l'autora de 'Seny i sentiment', és un punt a favor.

 

  • 4 de 5 estrelles
  • Teatre
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
  • Crítica de Time Out

“T'han violat alguna vegada?”, li pregunta Alba Sáez a Encarni Sánchez a mitja funció. “Sí”, respon. “Ens han violat a totes?”, segueix Sáez. Ella és una actriu porno. La seva companya és una dona que gaudeix del sexe. I totes dues són l'estranya parella que protagonitza aquesta peça difícil de Queralt Riera que Magda Puyo dirigeix de manera excepcional i que compta amb dues actrius que s'hi deixen la pell per aconseguir allò tan difícil de barrejar text i moviment tot excel·lint en els dos camps.

Fins i tot quan 'Jo porn, tu porno' sembla que iniciï una baixada que no podrà remuntar, se'n surt per acabar la funció en un punt molt alt amb una jugada mestra de dramaturga amb taules. Perquè tot comença com un joc, en què Sánchez explica les escenes pornogràfiques que més li posen i Sáez narra els seus inicis com a actriu. Aquí ja ens provoca un ensurt, com per dir-nos: això no és cap broma.

Publicitat
  • 3 de 5 estrelles
  • Teatre
  • El Poble-sec
  • Crítica de Time Out

Hi ha tants Shakespeares com directors d'escena hi ha al món. I 'Macbeth' deu ser la peça del Bard que més ha pujat als escenaris de casa nostra en el que portem de segle XXI, cosa que no ha fet arronsar Pau Carrió, que s'ha enfrontat al seu quart Shakespeare després de 'Hamlet', 'Nit de reis' i 'Enric V'. 'Macbeth' és una mena de graduació, una passa més. Per moltes raons, sobretot per la densitat i la seva poètica. Per la dificultat i grandesa de l'obra.

  • 4 de 5 estrelles
  • Teatre
  • L'Antiga Esquerra de l'Eixample
  • Crítica de Time Out

L'Elling (David Verdaguer) i en Kjell (Albert Prat) no han viscut mai sols. Van passar de la llar familiar a l'hospital psiquiàtric i mai no han tingut l'oportunitat de desenvolupar-se pel seu compte. Però han aixecat una molt bona relació com a companys d'habitació i el govern noruec vol provar si poden viure sols per, d'alguna manera, reinserir-se socialment. Aquesta és la trama d'una novel·la d'Ingvar Ambjørnsen, que Axel Hellstenius va transformar en guió cinematogràfic i que Simon Bent va versionar posteriorment perquè arribés a La Villarroel.

Publicitat
  • 4 de 5 estrelles
  • Teatre
  • Crítica de Time Out

“Importa tant la mentida?”, es pregunta a les acaballes de 'Cacophony' en Tolu (Chelís Quinzá), quan ja una piconadora ha passat per sobre de la seva amiga Abi (Clara de Ramon). Ella ha corregut de l'anonimat a la glòria mediàtica en qüestió de dies. I tan ràpidament com va enlairar-se, s'estimba. Per què? Perquè no va dir del tot la veritat.

'Cacophony' és una obra terriblement contemporània, que Molly Taylor va escriure el 2018 per a una companyia gairebé adolescent, l'Almeida Young Company, que a Barcelona ha estrenat Anna Serrano amb una tropa també jove i virtuosa. A Londres eren setze actors i actrius. Aquí, set. Això no obstant, se'n surten prou bé canviant de rols i dotant d'un dinamisme fulgurant la peça, que avança amb un ritme veloç, tant com l'impacte de les notícies, els èxits i els fracassos, en el món virtual.

 

  • Què fer
  • Festivals

El Sâlmon, el Festival d'Arts Vives de Barcelona que (com l'animal que li dona nom) neda a contracorrent, recupera aquest 2024 el seu format habitual. Serà una 12a edició plena de noms internacionals que concentra la seva programació del 15 al 25 de febrer a diversos espais de la ciutat, amb creadores reconegudes com Dana Michel, Antonia Baehr i Latifa Laâbissi i creadores que es podran veure per primera vegada a Barcelona, com Carolina Mendonça, Davi Pontes i Wallace Ferreira, i Anna Franziska Jäger i Nathan Ooms, entre d’altres.

 

Publicitat
  • 3 de 5 estrelles
  • Teatre
  • El Poble-sec
  • Crítica de Time Out

L'Edu, la Marina, el Rai i la Viky són ja vells coneguts dels nostres escenaris. Fa cinc anys, Joel Joan i Hèctor Claramunt els van tancar en un 'escape room' d'Hostafrancs i van estar gairebé cinc anys pujant i baixant de la cartellera de Barcelona i sovintejant-ne d'altres, com la de Madrid i la de Buenos Aires. Ara mantenen l'aposta i, amb el teatre de nou ple i molts dies d'entrades exhaurides, acaben de despullar els personatges mentre continuen ironitzant sobre els dos moviments que més persones han aplegat en aquest racó de món en l'última dècada: l'independentisme i el feminisme.

  • 3 de 5 estrelles
  • Teatre
  • Crítica de Time Out

'Who is me' és el títol d’un manuscrit mecanografiat quan Pasolini tenia 44 anys que es va trobar després del seu assassinat (1975), es va publicar com a 'Poema de les cendres' i  constitueix una mena d’autobiografia incompleta però força divulgativa de la seva manera de pensar i, sobretot, de pensar-se. El text arrenca amb el naixement i altres apunts familiars, i camina per les reflexions artístiques i només uns llampecs de la seva vena poètica. Un text en brut episòdic i epidíctic, d’una gran sinceritat però no exempt de contradiccions.

Publicitat
  • 4 de 5 estrelles
  • Teatre
  • Crítica de Time Out

Pot ser que 'Fairfly' sigui una comèdia amb les cartes marcades en les seves directrius ideològiques, però el discurs de fons fa diana en la seva denúncia contra un sistema que –com els casinos– mai no perd. Joan Yago –autor de capçalera de la Calòrica– ha escrit un text sense fissures, amb personatges que conviden el públic a asseure's al costat per unir-se en la seva frenètica aventura per la selva de l'economia liberal.

Les estrenes del mes

  • Teatre

En Daniel convenç a la seva dona Isabelle perquè convidi a sopar el seu amic Patrick i la seva nova parella Emma, per la qual en Patrick ha deixat l'esposa, per posar fi a l’antiga i pacífica amistat de la parella. Més jove, l’Emma no s’assembla en res a l’esposa del convidat, la nova vida del qual desafia els seus amfitrions, que s’han instal·lat tranquil·lament en la rutina…

L'envers du décor' o 'La veritat de la mentida' és una comèdia hilarant facturada per un dels grans dramaturgs contemporanis, el francès Florian Zeller, autor d''El pare'. És una peça d'orfebre amb molt talent, perquè l'autor no només ens mostra el que passa a casa del Daniel i la Isabelle, sinó que sap ensenyar-nos el que no es veu, el que pensen realment els personatges quan parlen entre ells.

L'obra és interpretada per Guido Torlonia dirigeix Enrico Iannello, Concha Milla, Frank Capdet i Aida Llop.

  • Teatre
  • El Raval

Aquesta és la història de tres dones. Han nascut en continents diferents però comparteixen el mateix desig de llibertat. És la història de les seves vides; la Smita, una dona dàlit que lluita per canviar el futur de la seva filla, en una Índia que encara condemna aquestes castes a l’analfabetisme; la Giulia, una jove siciliana que ha decidit seguir la tradició del negoci familiar i que inesperadament ha de fer front a la seva imminent fallida; i la Sarah, que veu amenaçada una reeixida carrera d’advocada al Quebec per un càncer de mama.

La primera obra que dirigeix Clara Segura ha vingut acompanyada d'un èxit total, gràcies a una història, obra de la novel·lista italiana Laetitia Colombani, que és un 'best-seller', i que fa unes setmanes va estrenar la versió cinematogràfica. La comunió entre les actrius que representen la peça és total, fruit dels seus anys de treball conjunt. Sempre seran 'Les noies de Mossbank Road', l'obra d'Amelia Bullmore que va ajuntar-les.

Cristina Genebat, Marta Marco i Carlota Olcina protagonitzen la peça, amb breus intervencions de Segura.

Publicitat
  • Teatre

Quatre amics intenten organitzar-se després que l’empresa on treballen els comuniqui l’obertura d’un ERO. La primera idea és lluitar per defensar els llocs de feina. Però de quina manera? I de què servirà? Realment val la pena lluitar per aquesta feina que tenen? No seria millor que ho deixessin estar i intentessin convertir en realitat aquella brillant idea que van tenir uns anys enrere?

La Calòrica, potser la companyia del moment, va fer el clic amb aquesta obra que es va estrenar al Tantarantana un llunyà 2017. Va ser tal la bogeria que va generar que aviat va passar a La Villarroel i, d'allà, a l'imaginari popular. És una obra descarada, que té el bo i millor de la companyia de Joan Yago i Israel Solà: ironia, retrat generacional, tremendisme i unes interpretacions de primera.

El text és de Yago i la direcció de Solà. Xavi Francès, Aitor Galisteo, Vanessa Segura i Esther López formen el repartiment.

  • Teatre
  • Fort Pienc

Els personatges d’'Els Watson', la novel·la inacabada de Jane Austen, han hagut d’esperar més de dos se­gles perquè algú els portés a l’escenari i poder acabar d’explicar la seva història, just des d’on l’autora l’havia deixada. La britànica Laura Wade l'acaba amb un joc teatral de primera.

No són pocs els fans de Jane Austen a casa nostra després de l'èxit de la col·lecció del Club Victòria. I aquí els espectadors podran fer-se seu un text primerenc de l'autora de 'Seny i sentiment', que acaba de publicar Cal Carré i que Wade eixampla i busca finalitzar a la manera pirandelliana, és a dir, fent que els personatges agafin les regnes de la seva sort. Els actors i les actrius que la fan realitat són del millor del país, començant per Laura Aubert i Guillem Balart i acabant per Mercè Arànega.

Josep Maria Mestres dirigeix aquesta peça de Wade amb Aránega, Hodei Arrastoa, Aubert, Balart, Dafnis Balduz, Jordi Banacolocha, Lluïsa Castell, Abdi Cherbou, Jordi Coll, Arnau Cot, Jan Daniel González, Mireia Illamola, Laia Manzanares...

Publicitat
  • Teatre
  • El Poble-sec

Un nit, Macbeth i Banquo, generals al servei del rei Duncan d'Escòcia, es troben tres bruixes que profetitzen que Macbeth es convertirà en guàrdia personal de Glamis i Cawdor i acabarà sent rei, i a Banquo, que engendrarà reis. Poc després, Macbeth descobreix que efectivament ha estat nomenat guàrdia de Cawdor, una revelació que el fa creure en la resta de la profecia. Quan el rei Duncan aprofita aquest fet per honrar Macbeth i el visita al castell de Dunsinane, tant ell com la seva dona s'adonen que ha arribat el moment de dur a terme un pla per matar-lo i assolir així el poder pel qual està, segons sembla, predestinat. Aleshores, comença la carnisseria.

És el quart Shakespeare de Pau Carrió, cosa que poden dir pocs directors d'aquest país. A més, es tracta, segurament, de la peça del Bard que més entronca amb els nostres dies (només cal fer una ullada al panorama internacional), una història de traïció i lluita pel poder que a casa nostra hem pogut veure, en els últims 20 anys, en les mans de Calixto Bieito i Àlex Rigola, entre d'altres... És, a més, l'obra maleïda, la que no es pot esmentar pel seu nom, però Carrió no té por i la cita tota l'estona.

Amb Ernest Villegas i Laia Marull en els papers de Macbeth i Lady Macbeth, aquest Shakespeare compta amb un càsting de luxe: Pol López, Mar Ulldemolins, Júlia Truyol, Marc Rodríguez...

 

  • Teatre
  • Dreta de l'Eixample

A 'Una còpia', la gran dama del teatre britànic contemporani Caryl Churchill parla de la relació d’un pare, en Salter, amb els seus fills Bernard 1, Bernard 2 i Michael Black. Un d’ells és l’original, els altres dos són clons. Trenta anys després dels fets els fills descobreixen la veritat (i que hi ha vint còpies més). Lògicament, demanen explicacions al pare. Per què em vas clonar? Per què no vas tenir un altre fill? Per què soc una còpia? Qui soc jo? Qui ets tu?

Churchill és una autora imprescindible, una pionera sense la qual no s'entendria l'escriptura teatral de les dones a Occident. I aquí ens serveix un dels seus textos més accessibles, un drama social amb actituds de comèdia, que fa vint anys que es representa sense parar, al seu país i arreu del món. Les qüestions ètiques que planteja són, avui més que mai, de primer ordre.

Lluís Marco i Raimon Molins donen vida a una obra que dirigeix el mateix Molins.

Publicitat
  • Teatre

Després de la mort de Pier Paolo Pasolini, endreçant entre els seus papers, van trobar un poema autobiogràfic inacabat. Pasolini explicant Pasolini. El seu pensament ètic i estètic fet poema. Pasolini protagonista de Pasolini. Família, literatura, cine, amor, política... una mica més del seu món, la seva persona, la seva lluita, les seves idees... que segueixen sent tan necessàries en aquests dies que ens toca viure.

Amb aquesta obra, Àlex Rigola va reinventar-se. Va col·locar Gonzalo Cunill dins una capsa de fusta per a 25 espectadors, vestit de futbolista i amb Pasolini als llavis. Fa set anys va ser una gran experiència, per la proximitat, la capacitat de Cunill de mirar-te als ulls, per la complexa senzillesa de l'aposta... El teatre en estat pur és això.

Who is me' és un 'one man show' de Gonzalo Cunill, amb direcció d'Àlex Rigola.

  • Teatre
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

En aquest espectacle escrit per Queralt Riera es parla, a través d’una parella de dones, de la pornografia des d’una perspectiva feminista, posant la sensualitat al centre de les experiències i obrint la possibilitat de viure la pornografia de forma positiva, apropiant-se de la representació del sexe per part de les dones i proposant un altre imaginari.

Un tema candent i una autora que no té por de jugar-se-la, amb una directora, Magda Puyo, que sap anar al fons de les coses. Després de documentals, debats públics i tota mena d'escàndols socials, cal una obra de teatre que ens permeti reflexionar en directe sobre un fenomen tan preocupant, sobretot entre els més joves.

Alba Sáez i Encarni Sánchez protagonitzen aquesta obra de Queralt Riera.

Publicitat
  • Teatre
  • Vila de Gràcia

Clara G., professora associada d'ètica a la facultat de Filosofia, està en crisi. Passada la cinquantena, acabada de separar, sense poder aconseguir plaça a la universitat i a punt de quedar-se sense casa, comença a patir uns atacs estranys. Es desmaia sovint, sent uns sorolls persistents, l'envaeixen pensaments foscos, paranoics. Clara G. ha format part del sistema, però cada cop està més arraconada, cada cop és més a prop del marge.

Victoria Szpunberg, després d''El pes d'un cos' i 'Mal de coraçon', és la dramaturga del moment. I aquí segueix donant l'oportunitat a aquelles dones que s'acosten a la invisibilitat amb un gran text que s'endinsa en un dels grans drames de la Barcelona contemporània: l'habitatge.

Àgata Roca i Xavi Sàez protagonitzen una obra per a dos actors i multitud de personatges. La mateixa Szpunberg els dirigeix.

  • Teatre

La Beckett torna a apropar-se al teatre d’Evelyne de la Chenelière ('Bashir Lazhar'), amb aquesta aproximació personal de l’autora quebequesa a la novel·la de Virginia Woolf 'Cap al far'. L'autora s’apropia dels dos principals personatges femenins, la senyora Ramsay i la Lily Briscoe, per submergir-nos en els pensaments i les emocions de totes dues i construir un joc de diàlegs i monòlegs interiors on el temps serà el veritable protagonista.

Si us diuen “Virginia Woolf”, el millor que podeu fer és córrer per atrapar-la. 'Cap al far' és una de les millors novel·les del segle XX i De la Chenelière una gran dramaturga capaç de captar i treballar tot el que hi ha entre aquests dos grans persontages, la senyora Ramsay i la Lily Briscoe.

Tània Banús i Anna Güell són les actrius d'aquest muntatge dirigit per Lurdes Barba.

Els musicals recomanats

  • Teatre
  • Musical
  • El Poble-sec

Les veles s'inflaran i el vent ens portarà per últim cop als escenaris el musical basat en l'obra homònima d'Àngel Guimerà, 'Mar i cel'. En la quarta edició de l'espectacle del 14 de setembre al 27 d'octubre del 2024 la companyia Dagoll Dagom hissa les veles del mític vaixell per acomiadar-se d'aquesta obra als escenaris després de 50 anys.

Publicitat
  • Teatre
  • Musical
  • El Poble-sec

La història de Bastian arriba al Teatre Apolo aquest hivern per apropar el món de Fantasia als nostres dies. El clàssic literari de Michael Ende ens explica dues històries paral·leles entre el món real i el món fantàstic que s'acaben relacionant i portant al petit protagonista a viure tota una aventura. Una producció de Beon Entretaintment que posa música a aquest món de màgia i fantasia. 

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat