Les obres de teatre que no et pots perdre

La memòria recorda aquell primer i llunyà muntatge català de 'La reina de la bellesa de Leenane', dirigit per Mario Gas, com un drama fosc i rural amb ràfegues d'humor sàdic. Un Dickens de violència explícita. Vint anys més tard, Julio Manrique recull el text fundacional  de Martin McDonagh per donar-li un to més suburbial, més social i amb una comicitat més directa i evident. Història tremebunda de relacions destructives i tòxiques entre una mare i la seva filla amb el guinyol trash de 'Little Britain'.

Un retrat de l’adolescent, una història d’amor juvenil i la denuncia del racisme s’ajunten en aquesta interessant, notable i compromesa obra de Daniel J. Meyer magníficament dirigida per Montse Rodríguez i no menys ben interpretada per Albert Salazar. Carlos és un bon noi, amb esperit positiu i ganes de viure. Tan egoista com solen ser els adolescents. Estima els pares adoptius. Té bones notes, està abduït pel whatsapp i pel hip-hop.

'Los bancos regalan sandwicheras y chorizos' és la mirada de Sílvia Ferrando sobre el franquisme de set joves actors que van néixer quan el franquisme feia més de vint anys que havia passat a la història. Set joves que han viscut sempre en el marc de la cultura de la transició. I sempre han sentit parlar de la memòria històrica i de la necessitat de revisitar la nostra història amb un cert esperit crític. 

Un veterà i famós actor s’ha quedat adormit en el seu camerino després d’una gala d’homenatge. Tothom ha marxat i ell està sol i tancat en el teatre. En aquest Vassili Vassiliev hi ha alguna cosa del majordom Firs de l’última obra d'Anton Txékhov, 'L’hort dels cirerers', qui així mateix resta tancat quan, venuda la finca, tots han marxat. És possible que Carles Alfaro s’hagi inspirat en aquesta escena per aixecar una comèdia al voltant d’alguns dels contes més coneguts del contista (en va escriure mes de 200), cartes i altres materials literaris. Una comèdia farcida d’humor que gira al voltant de dos temes, el teatre i l’amor.

No és una obra de Shakespeare, sens dubte, però en té l’alè. La tendresa és un enginyós, fantàstic, homenatge d’Alfredo Sanzol a les comèdies d’amor del dramaturg anglès. Un homenatge que delata la lectura exhaustiva, introspectiva, de totes les comèdies del gran bard i destil·la una gran capacitat d’anàlisis de la tipologia dels personatges, de les estructures i revolts argumentals i fins i tot de les metàfores tan gustoses d’escoltar i que intenta emular.

Tot repassant els esquetxos dels espectacles de Tricicle al llarg de 40 anys (i en són 99, segons ens diuen) n'he trobat alguns de magnífics que no hi són, a 'Hits', el seu comiat des escenaris. És una cosa que li pot passar a qualsevol seguidor d’aquests magnífics pallassos silents que, com li passa a tothom, s'han fet grans i que, amb bon seny i abans de caure en una certa decadència física, han decidit dir adéu. Tot i que la selecció ha estat feta (això ens diuen) pels fans a través de la pagina web o potser justament per això aquest 'Hits' sembla menys harmonitzat que el que ens tenien acostumats.