Un nou petit teatre ha obert les portes al carrer Riereta, al Raval. Com acostumo a dir, la il·lusió no té fronteres. I ho fa amb un monòleg escrit, interpretat i codirigit per el xilè Felipe Cabezas. Un actor que demostra posseir un gran ventall de registres, una molt bona dicció i un coneixement del moviment i de la Comèdia dell’Arte prou sòlid.
La proposta de Cabezas ens mostra l’última nit de Francesco Andreini, famós actor que va fer del seu paper de Capitano un baluard. Una nit que comença amb el vell Andreini escrivint una carta al que va ser un dels seus protectors, i que en la solitud de la mísera cambra ressuscitarà les històries d’aquest Capitano, fill de déus mitològics. Si l’exercici teatral és luxuriós pel que fa a la interpretació, el text, en canvi, està sobredimensionat en temps i les transicions queden poc clares. Creiem que una mirada externa més exigent no sols milloraria l’espectacle, sinó que posaria encara més en valor les capacitats de l’intèrpret. El problema de les transicions entre els dos personatges i els jocs que ens mostra afecten el ritme i apaivagen la contundència de la paraula que té moments esplèndids. Malgrat tot, el recital interpretatiu amb una precisa utilització de les màscares quan s’escau fan d’aquest monòleg un espectacle interessant.
