És difícil sortir del teatre canviat, amb un estat d'ànim diferent amb el que hi has entrat, i poder dir, a més, que t'has divertit com feia temps que no et passava. Que has vist tres intèrprets excel·lents que s'ho passen pipa fent la funció i que saben com transmetre-ho al públic. Que has descobert una directora (Andrea Jiménez) que ha encaixat amb tres poca-soltes i els ha fet volar molt amunt. Que has gaudit d'un text irreverent (de Victoria Szpunberg), que sap jugar-se-la i que fa dianes tota l'estona. I que demà, si poguessis, no dubtaries a tornar-hi.
'Mal de coraçon' sembla la típica obra de bar, amb un home a qui acaba d'abandonar l'amor de la seva vida (Pau Vinyals), un filòsof borratxo (Pol López) i una cambrera-cuidadora que vol ser actriu (Júlia Barceló). Res de nou sota el sol. Dos pallassos i un august. Però la introducció de la figura de Santa Teresa, i la seva obra, ho trastoca tot, fa que la peça entri en un camí que no saps per on sortirà, de vegades lluminós, a voltes fosc i tortuós. Esdevé un interrogant a resoldre, un motor altern que alimenta l'escena. I com se'n surten tots, del repte! Perquè el camí acaba en una festa.
L'obra comença emulant la farsa, fins i tot el 'teiatru', i fa que ens temem el pitjor, però així que López entra en escena, juga a amagar-se de Vinyals i, després, agafa el micro per ballar i cantar, ja ens adonem que d'aquí, tots tres intèrprets sortiran a collibè. Té moltes capes, 'Mal de coraçon', des dels tres personatges que han perdut el carro de la vida fins a la identitat de Santa Teresa (era catalana?) i de què serveix el teatre. Un garbuix d'idees dramàtiques que sembla mal d'acoblar, però que Jiménez lliga amb un gran sentit del ritme i tirant del cançoner pop, de 'Like a virgin' a 'Ne me quitte pas'.
Enmig de tot, els versos de la gran poeta mística (“Nada te turbe; / nada te espante; / Todo se pasa; / Dios no se muda; / la paciencia / todo lo alcanza. / Quien a Dios tiene, / nada le falta. / Sólo Dios basta”) van ressonant en escena, com un mantra, tot convidant-nos a canviar Déu pel que vulguem. Diguem-li 'amor', 'teatre', 'amics' o el que més us agradi. Aneu-hi i proveu-ho. 'Mal de coraçon' no és perfecta, tot i que poc li falta.
