A Dagoll Dagom el que millor li ha anat al llarg de la seva ja llarga història és el mar. Em refereixo, esclar, a 'Maricel'. Amb 'Maremar' tornen al mar, al viatge, però en lloc de l’imponent galió, hi ha les pasteres de la immigració. I és que la dramatúrgia de l’espectacle insereix l’obra de Shakespeare en el context de l’onada migratòria que inunda de cadàvers i dolor les costes del Mediterrani.
Pèricles es la faula que una dona (immensa Mercè Martínez) li explica a una nena immigrant. Una nena que plora, que crida i enllaça el seu estremidor plany amb una tonada musical a capella. Un gran moment de l’espectacle, com ho és l’escena del prostíbul, la interpretació d’'Abril 74' (el poc que hi ha de reconeixible de Lluís Llach), o el torneig de candidats. Però com passa al mateix original (aquí força condensat) 'Maremar' és una proposta extrema, una barreja entre allò bo i allò menys bo, entre l’ambició poètica i la farsa units amb prou màgia i talent, i excel·lents coreografies d’Ariadna Peya, com per a captivar.
Adaptació de l’obra 'Pèricles, Príncep de Tir' de William Shakespeare. A partir de la traducció de Salvador Oliva. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Amb: Cisco Cruz, Helena Gispert, Júlia Jové, Mercè Martínez, Marc Pujol, Aina Sánchez, Marc Soler, Albert Triola, Marc Vilajuana.
