Per més que els impresentables de Vox i el seus deplorables aliats del PP rebutgin la merescuda reparació que mereixen les famílies de tots aquells desapareguts, afusellats i sepultats pel franquisme a les voreres dels camins cal aixecar la veu una i altra vegada. I aquesta és la intenció de la Carla Rovira en el seu últim espectacle. Rovira assumeix així la veu d’una generació que ja no té por de parlar d’aquells morts, que vol conèixer i vol que es conegui el que va passar i que a la fi tots els ossos enterrats clandestinament trobin l’afecte dels familiars.
I ho fa perquè va tenir un tiet de 23 anys afusellat després d’un ignominiós consell de guerra on la mentida i la fal·làcia s’ajuntaven per fer efectiva la venjança. Rovira ha fet una dramatúrgia amb intel·ligents trencaments dramàtics i lligant la història a les relacions familiars, a la mare en particular, i fins i tot en la mateixa realització de l’espectacle. Un excés on 'Màtria' perd en intensitat i interès. Tampoc no ajuda un espai central circular que dificulta la recepció.
Dramatúrgia i direcció: Carla Rovira Pitarch. Intèrprets: Marc Naya Diaz, Angela Pitarch Isart, Ramon Bonvehí Rosich, Laura Blanch Bigas, Carla Rovira Pitarch.
