El reclam comercial de Messi serveix per erigir un espectacle nou del Cirque du Soleil ple d’energia amb un dispositiu escènic que vol reproduir (molt aconseguit) l’ambient dels recintes esportius (més de bàsquet que de futbol) i un seguit de bons números embolicats amb petites accions o elements d’atrezzo que remeten a les coses del futbol des de l’àrbitre (un pallasso eficaç però amb poca gràcia), a l’espontani, un lesionat, els vestuaris i algun gol, esclar...
Però hi ha coses interessants més enllà de les jugades de Messi i altres vídeos menys realistes que es projecten en les dues enormes pantalles d’una impagable funcionalitat, i que són la base del reclam del jugador, els tòtems d’una funció amb molt joc aeri i amb una posada en escena força discotequera (pels llums i la banda sonora amb excés de decibels). Hi ha, per exemple, unes magnífiques coreografies i també alguns dels exercicis, com el del lleó xinès; les posicions impossibles del contorsionista que gira el cap com la nena de 'L’exorcista' i provoca l'esglai de tot el públic; l’equilibri de la funambulista, els vols de la tropa d’acròbates i fins i tot un robot que juga amb l'equilibrista. Gran entreteniment.