Autor: Juan Cavestany. Direcció: Andrés Lima. Amb: Josep Maria Pou...
El 'Moby Dick' que dirigeix Andrés Lima -amb una molt meritòria adaptació de Juan Cavestany- i protagonitza Josep Maria Pou, és una funció sacsejada per les paradoxes. No és la primera vegada que l'oceànica novel·la de Melville (700 pàgines) és portada a l'escenari, però en aquest muntatge teatre i literatura es comporten com aigua i oli.
Quan la paraula heretada es retira i s'alça imponent, amb una senzilla i sorprenent idea, aquest Leviatan amb aparença de balena -aplaudiment per a Beatriz Sant Joan-, quan Pou deixa de recitar les divagacions d'Ahab, que sonen dictades per un William Blake en trànsit, i ens convida només amb els seus ulls a l'infern de la seva obsessió, l'art de l'escena ofereix la sensació de respondre amb igual brillantor a l'escriptura. En canvi, quan Melville s'apodera de l'espai dramàtic, director i protagonista semblen sotmetre's diligents al geni del literat. La direcció es conforma llavors amb servir el text, i el protagonista amb subratllar el to declamatori d'una lectura.
Lima és humil davant Melville i Pou -pocs com ell estan tan dotats per assumir aquesta embogida bogeria-, però en l'espai que s'ha reservat per deixar la seva empremta tampoc no sembla haver encertat del tot. Funcional la presència de Jacob Torres (el que aporta prové del seu conegut saber fer) i molt discutible la reinterpretació dels personatges que assumeix Óscar Kapoya, especialment Pip (Alabama-Boy) que, sense venir al cas -excepte potser per l'esclavisme vigent el 1850-, passeja per la coberta-escenari com un mico domesticat.
