Autor: William Shakespeare. Versió i direcció: Israel Solà. Traducció: Salvador Oliva. Amb: Òscar Bosch, Mireia Cirera, Ester Cort, Adrià Díaz, José Pedro García Balada, Pep Garcia-Pascual, Carles Gilabert, Ferran Herrera, Ariadna Matas, Santi Monreal. Ricard Sadurní.
El sostre de l'amfiteatre temporal de Parking Shakespeare al Parc de l'Estació del Nord segueix el seu lent camí de perfecció. La cúpula de til·lers dibuixa ja un perfecte òcul central. L'espiral de ceràmica també segueix el seu camí a la perdició. I entre el cel i la terra la tossuda tasca d'una companyia que a l'estiu es dedica amb entusiasme a la versió més pura de l'ofici teatral. Utilleria mínima, res per amplificar la veu –un escenari sense acústica és un mur sord– i enormes ganes per fer de Shakespeare un autor popular capaç d'aturar el camí de qualsevol passejant.
Si tinguessin totes les facilitats això seria Shakespeare in the Park i l'Estació del Nord Central Park. Sense totes elles –aquesta és la prodigiosa realitat– el que hi ha és una bona feina per adaptar l'autor a les circumstàncies, un sisè sentit actoral cada vegada més depurat per controlar millor l'especificitat de l'espai i l'audiència, un gust per la senzillesa i la proximitat, i un gran plaer pel joc teatral. Com els directors són figures canviants (Israel Solà per a aquest nou 'Molt soroll per res'), cal pensar que els mèrits que els identifiquen estan permanentment instal·lats en els membres de la companyia, ara també entrenats en els seus projectes hivernals, com el magnífic 'Woyzeck'.
