Autor: Enric Casasses. Direcció: Abel Vernet. Amb: Blanca Garcia Llado i Joan Sirera.
'Monòleg del perdó' es la segona aventura teatral de l'iconoclasta poeta Enric Casasses qui va debutar en el gènere el 2003 amb un estrany drama en tres actes. Llegim que Casasses va escriure aquesta obra expressament per a l’actriu Laia de Mendoza que la va estrenar a Girona el 2004. I una altra actriu, Blanca Garcia Lladó, l’ha recuperat com a productora, escenògrafa i protagonista. La cosa va de que una noia jove i el seu company (Joan Sirera), que pren notes i toca la guitarra, volen escriure una obra de teatre. D’entrada, doncs, es pregunten si fer un monòleg, tot i que els agraden els diàlegs, si volen o no explicar una història o simplement deixar fluir el verb amb el risc que tot sigui un deliri sense sentit.
I certament que els primers deu minuts de la funció tenen més de deliri que d’altra cosa. Apunts d’idees, reflexions de menjador, relacions impossibles que apareixen com a estels fugaços i per on, afortunadament, treu el cap el conte d’una nena que surt de casa sense res més que unes sabates vermelles. Una narració amb aires de rondalla que progressivament anirà agafant cos i apropiant-se de l’espai verbal tot barrejat amb un conte d’Andersen i la imaginària vida de Calamity Jane.
La paraula i només la paraula és el vehicle d’aquest aventura teatral amb ressonàncies fantàstiques, de clara vocació feminista i impregnada de la venerable insolència i l’afany de provocació que gasta l’autor. L’obra està servida per una actriu que en mans d’una direcció més experta i acurada ben segur que aconseguiria resultats engrescadors perquè demostra tenir les eines necessàries per dur-nos amb ella.
