Amb Joan Estrader.
Mr. Kebab és fill de pare turc i mare reusenca. És un mag nefast, n’és conscient i, és més, es podria dir que n’està orgullós. Perquè si ell és dolent, el públic que li ha tocat suportar (l’antipúblic, en paraules seves), tampoc és gran cosa. Ho explica en un monòleg brillant d’uns deu minuts, probablement els millors d’un espectacle que, tot i ser irregular, té més moments àlgids que estones mortes.
Ell mateix s’encarrega de reconèixer davant del públic que a la matèria primera de l’espectacle hi ha píndoles inteŀlectuals i humor per a les masses. El fet que el públic no sigui capaç de detectar unes i altres és un dels molts motius que l’irrita profundament i que, tal com demostrarà, ha anat registrant minuciosament durant tot l’espectacle. Amb aquest fet gens anecdotari Joan Estrader (l’home que hi ha sota el turbant de Mr. Kebab) demostra una atenció cap al públic que sorprèn, perquè no es veu gaire sovint.
'Mr. Kebab' és gairebé tot menys l’espectacle que fitxarien els del Club de la Comedia per a la seva plantilla d’estrelles mediàtiques, tan iguals entre totes elles com ho són, any rere any, les Miss Univers de torn. I és tota la resta: un xou de màgia a estones, d’acudits tan dolents que són bons i d’una mena de teatre d’objectes en versió humorística que per la seva varietat tant fa riure a les tietes que es pixen amb 'La hora de José Mota' com a universitaris als qui la nit els ha agafat a Gràcia, a l’altura del Teatreneu. També hi ha moments en que no riuen ni els uns ni els altres, però el còmic és prou hàbil com per fer un cop de timó abans que la galera s’esclafi contra les roques.
Tot aquest circ de lleons i puces dirigit per un boig amb turbant es mou sota una lògica surrealista, el joc, l’anarquia, el desordre per sobre de tot. En fi, un espectacle de comèdia que fa riure.
