Alberto San Juan prossegueix amb les seves paralliçons d’història crítica d’Espanya carregades de causticitat i humor iniciades amb aquell magnífic 'Autoretrato de un joven capitalista espanyol' al que van seguir 'El Rey' i 'Masacre. Historia del capitalismo espanyol'. A 'Mundo obrero', San Juan revisa la lluita de classes en els últims 100 anys a Espanya de la mà d’unes cançons de Santiago Auseron creades per a l’espectacle tot seguint una saga familiar de Jose Luises i Marias del Pilar per concloure que una vegada desaparegudes les granotes blaves de les fàbriques ja ningú no vol pertànyer a la classe obrera.
Una de les virtuts de la funció és constatar que els problemes socials que al llarg del segle van generar les revoltes de la classe treballadora segueixen ofegant bona part de la població tot i que hagin canviat les formes d’explotació. Una altra és la critica del moviment obrer assembleari en una divertida escena que mostra la dificultat d'una causa comú que superi l’individualisme. Teatre polític amb textures de teatre de taverna on es potencia la reflexió sobre les costures i la pulcritud, l'energia i sinceritat per sobre dels acabats amb un brillant Luis Bermejo.
Creació i direcció: Alberto San Juan. Amb: Luis Bermejo, Lola Botello, Pilar Gómez i Alberto San Juan.
