Els segrestos en to de comèdia acaben malament. Per fer riure els segrestadors han de ser maldestres, mal avinguts i molt amateurs. El llest sempre és el segrestat, capaç de donar-li la volta a la síndrome d'Estocolm. 'New Order' ho té tot per complir amb aquest retrat, fins i tot un autor (Sergi Pompermayer) especialitzat en el gènere. Doncs ens equivoquem. Aquesta peça és el text més obertament polític de la cartellera. Gairebé un pamflet d'agitació ideològica.
La comèdia només és un mecanisme per baixar la barrera, així com l'intercanvi d'arguments demagògics és un ardit intel·ligent per deixar l'espectador davant d'una disjuntiva sense matisos quan totes les variables del debat han deixat de tenir sentit.
Pompermayer es posiciona amb una claredat sorprenent i amb una contundència en la seva incorrecció política que exigeix molt valor personal. A més és un drama ètic molt ben dirigit en el qual destaca la 'mare coratge' interpretada per una entregada i ferida Marta Domingo (substituïda en aquesta re-estrena per Gemma Brió).
