10 noms de teatre que ho petaran

Dels actors de la ja difunta Kompanyia del Lliure, és qui ha atret tots els focus. Es va descobrir amb el monòleg 'Ivan i els gossos' (ja l'havien vist bé a l''American buffalo' de Julio Manrique), a 'El caballero de Olmedo' es va desencaixar la mandíbula i a 'Victòria d'Enric V' va fer el seu primer clàssic com a absolut protagonista. Té només 30 anys i és la nineta dels ulls de tots els directors d'escena. Amb 'El curiós incident del gos a mitjanit' ens ha deixat estabornits. Aquesta temporada el veure fent de Hamlet al Lliure.

El capità de la companyia Sixto Paz està en ratxa. Amb 'Pulmons' va atraure totes les mirades: la vam veure a la Beckett i fa unes setmana va estar al Lliure. Ha estat el protagonista de 'L'efecte' a la Sala Beckett. És un actor sincer, melancòlic, amb molts registres, que ara ha de demostrar quins són els límits de l'amor. També ha estat un magnífic Cruells d''Incerta glòria'. I el tindrem a 'El público' al TNC.

La tractectòria d'aquest actor puja com l'escuma. Va ser l'Alex de 'Smiley', l'èxit indie del 2013. Després va participar a l'esclatant 'Terra de ningú' del TNC amb Josep Maria Pou i Lluís Homar al costat. I ha tornat al teatre de les Glòries per fer de noi a qui li volen encolomar una noia, en una obra decimonònica d'Alfred de Musset. Un repte majúscul per a un actor que demana teca. La temporada que ve serà la seva.

L'actor és de la colla de l''Smiley' de Guillem Clua –va fer el paper d'Àlex a Madrid– i d'aquell 'El principi d'Arquimedes' de Josep Maria Miró, en la qual es ficava en la pell del monitor de natació a qui tothom vol 'matar' per presumptes tocaments a nens. L'hem tingut a 'L'hort de les oliveres', al TNC, de protagonista total i ja podem dir que està a l'altura de la Sala Gran. I, això, amics, no és gens fàcil.

Amb 'L'habitació blava' vam descobrir que no tenia por de res. A 'Roberto Zucco', que podia ficar-se en la pell de qualsevol. I és que aquesta actriu apunta maneres. I comença a ser hora que algú li doni un paper on pugui desenvolupar el seu potencial dramàtic. Esperin i veuran.

La companyia del dramaturg Joan Yago és, segurament, la més agosarada, valenta i sense complexos del nou panorama teatral barceloní.Els hem tingut a La Seca amb una obra que parteix d'un quadre del Bosch per recrear un viatge cap al no-res d'un bufó, acompanyat d'una sèrie de personatges heterogenis van a la recerca d’una terra en què encara puguin viure. I amb 'Bluf' han demostrat que són la tropa jove més interessant del moment.

Una altra exintegrant de La Kompanyia. La coneixíem gràcies als seus treballs amb Pep Tosar i amb 'Els feréstecs' va esclatar. Té una vis còmica imbatible, però pot fer molt més que fer riure el personal. Canta, balla, toca el violoncel. Li poden donar el que vulguin. És una màquina! Ha fet el do de pit envoltada d'estrelles a 'Amor & Shakespeare' i ara s'ha integrat a La Perla 29 d'Oriol Broggi amb 'Al nostre gust'.

Té 30 anys i ja ens ha regalat dues obres precioses. En primer lloc, 'Un mosquit petit', que vam veure al TNC i a l'Almeria. I 'Aquellos días azules', al Círcol Maldà. Té fusta de poeta i capacitat d'elevar a art històries mínimes. Ha estat l'encarregat de fer, amb Àngel Llàcer, la dramatúrgia d''El petit príncep' i és ja un dels homes de confiança d'Oriol Broggi, amb qui ha coescrit 'Al nostre gust'. Aquesta temportada ha estrenat a la Flyhard 'Caixes'.

Poeta, actriu i dramaturga. Amb 'Animals de companyia', ha demostrat que poc escriure un text, fins i tot aixecar-lo des de baix. El va engegar en un pis de Gràcia i han passat amb èxit la prova del Capitol, cosa que demostra que l'esforç ho pot tot.

A l'ombra de Bernat Quintana a Les Antonietes, en Pep està donant el millor d'ell mateix en els últims muntatges de la companyia. A 'Stockmann' se sortia. A 'Vània' era un oncle súper convincent. Té al davant una carrera molt prometedora.