Istanbul és una geografia física i humana al mateix temps real i mítica. Una ciutat entre dos mons. Àsia a un costat i a l’altre, Europa, que deia el capità pirata d’Espronceda. Una ciutat que separa i uneix envoltada d’una aura que atrau, o ho feia. La passió turca de Gala/Aranda és avui una megalòpolis de quasi 20 milions d’habitants sotmesa com tot el país als capricis de l''emir' Erdogan, la seva deriva islamista i al seus vigilants de la moral que censuren pels carrers les conductes inapropiades, com la de cantar.
La Istanbul de Yeşim Özsoy, l'autora del text, es diu a contrapeu però li seria més adient a contracor. Özsoy estima Istanbul i no li agrada el que està passant a la seva ciutat. Un espectacle impressionista que mostra la confrontació actual entre dues maneres d’entendre el món i revela com la imposició religiosa ofega la llibertat i la il·lustració. Una poètica polifonia de veus ben temperada que il·lustren el dia a dia dels ciutadans i que, a la fi, deixen regust amarg. Altre cop la Constantinoble del segle XV conquerida pel fonamentalisme.
Autoria: Yeşim Özsoy. Dramatúrgia i traducció: Carles Batlle. Direcció: Joan Arqué Solà. Interpretació: Mercè Aránega, Francesc Ferrer, Jordi Figueras, Elena Fortuny, Carles Gilabert, Magda Puig-Aida Oset.
