També al circ hi ha modes. Últimament no hi ha espectacle que no presumeixi de modernitat que no inclogui un nombre de teles acrobàtiques. La primera sorpresa que ens espera a 'Nu', la nova producció del Circ d'Hivern, és que el seu director, Quim Quiron, s'oblida de les estètiques bandes i ha incorporat un número molt poc freqüent: l'aeri basat en la força capil·lar. Per entendre'ns: una acròbata penjada únicament per la seva mata de pèl. El muntatge discorre per certa atonia, puntejat per algunes imatges de poètica senzillesa, notes de càndid humor i prescindibles confessions personals dels artistes, quan un vestit autoinflat (els de "humor groc") i un divertit desencontre amb les lleis de la física ens descobreixen l'originalitat del circ sense ornaments, pur, essencial, sense fronteres entre l'acrobàcia i el gag.
Però és l'excepcional Ingrid Esperanza qui marca la diferència amb la seva sorprenent ingravidesa i especial noció de l'equilibri. Penjada del cabell, aquesta artista sembla negar la gravetat amb una dansa en la tènue atmosfera de la lluna. Màxim esforç per fer-nos creure que levita, que es mou embolicada en una bombolla. Una coreografia hipnòtica i màgica que per ella sola val la visita a l'Ateneu Popular 9 Barris.
Direcció: Quim Girón. Dramatúrgia: Carlota Grau. Amb: Quim Girón, Xavi Sánchez, Anna Aro, Ingrid Esperanza i Joan Català.
