De: Alessandro Baricco (traducció i adaptació: Ivan Padilla). Amb: Bàrbara Roig, Francesca Vadell, Lara Díez, Ramon Bonvehí, Dani Ledesma, Ivan Padilla, Cels Campos.
Alessandro Bariccco és un dels gran autors italians contemporanis i a la seva obra sempre hi ha una rerefons poètic i musical que captiva la sensibilitat del lector/espectador a més d’un imaginari poblat d’uns personatges molts humans, però gens convencionals, en la seva aparent feblesa, en la seva actitud davant les circumstàncies. La versió que ha fet Ivan Padilla d’una novel·la ('Oceano Mare') formada per tres relats breus entrelligats amb la contraposició de la immensitat i la petitesa conserva l’alè poètic d’un escriptura seductora, i la direcció del mateix adaptador respon a aquest atmosfera i a les vivències de personatges que diuen més que fan.
La base d’'Oceà' és el primer relat, que Baricco situa a la fonda Almayer (homenatge a Josep Conrad) a la vora del mar. Però lluny de tot on conviuen uns éssers un xic surrealistes: la pintora que busca els ulls del mar per fer un retrat, el científic que vol esbrinar on mor el mar mentre escriu cartes d’amor per a la dona que espera trobar algun dia, una adúltera condemnada pel marit a pair la traïció i oblidar l’amant, una jove malalta de por però que vol viure, i un home que només espera amb un ganivet a la mà i que a la fi relliga perfectament l’adaptació.
Molt adequat l’acompanyament musical al piano per incidir en aquest món peculiar però que toca la fibra amb uns intèrprets que han trobat l’ànima dels seus personatges. Gaudir, doncs, de la paraula de Bariccco ben dita, profunda, en una funció senzilla però tocada per la gràcia d’allò sensible és molt per a una jove companyia i un espectacle reconfortant i totalment recomanable.
