Un home surt de presó i descobreix –després anys de condemna per terrorisme– que l'esposa que creia morta viu i que hi ha un fill en comú, ara ja adult. Aquest és només una part del conflicte de 'Ofici de tenebres', drama del periodista polític Joan Rusiñol.
No és un text d'un autor novell, però hi ha evidències d'aquesta ansietat natural per reafirmar-dels dramaturgs que comencen, en excés conscients de la responsabilitat de la ficció, especialment quan toquen qüestions sensibles. Un exemple: la competència entre els personatges per incorporar a la llera dramàtica central seves crisis personals (problemes de parella, malalties, incompatibilitats laborals). Un altre: la tendència d'elevar cada frase a perfecta sentència moral. Tan excelsos en els seus pensaments que abandonen el vestit de la seva individualitat per transformar-se en un cor de la veu del creador.
Joan Anguera tracta amb la seva direcció de retornar als personatges certa humana imperfecció, fins a arribar a una bona simfonia interpretativa en el clímax de l'escena final, quan es reuneixen el quintet protagonista i els seus dilemes ètics.
Autor: Joan Rusiñol. Direcció: Joan Anguera. Intèrprets: Paula Blanco, Pep Ferrer, Albert Prat i Fina Rius. Col·laboració especial: Ivan Benet.
