Direcció: Gemma Beltran. Dramatúrgia: Gemma Beltran, a partir de textos de F. Kafka, Lewis Carroll i Pirandello. Interpretació: Toni Viñals, Robert González, Anna Alborch.
La barreja de realitat i fantasia és un dels elements claus en la literatura de Frank Kafka. Situacions aparentment normals com la de Gregor a 'La metamorfosi', la de Josef K. a 'El procés' o la de Karl Rossman a 'Amerika', novel·la inconclusa i de les menys conegudes de l’autor txec, decidit aquest a incorporar-se al Gran Teatre Natural d’Oklahoma on tothom hi té un paper per fer de si mateix.
La recerca d’una feina, d’un paper, és justament el que guia es tres protagonistes d’aquesta dramatúrgia de Gemma Beltran que beu bàsicament dels textos de Kafka amb empelts de 'La vida es sueño', picades d’ullet a 'Alicía al país de les meravelles' i fins tot dels 'Sis personatges en cerca d'autor' de Luigi Pirandello.
El repte i també l’atreviment de Beltran ha estat traslladar aquest sentit tràgic de l’home confrontat a unes situacions que no pot comprendre al seu estil de teatre gestual i musical amb el qual ha aixecat espectacles tan reeixits com 'Scherzo', 'La flauta màgica' o 'Trilogia Mozart'. Un estil que entén l’escena com un pentagrama on es troben el text, la música i el gest composant una autèntica partitura, una sonata de textures contrastades. 'Oklahoma' conserva, a més, l’aire amable i joganer, l’esperit lúdic i l’humor de les anteriors composicions malgrat que en aquest cas ho contraposa amb les circumstàncies dels personatges, a qui ens presenta com a adorables pallassos de Beckett.
És un espectacle rodó sobre un enginyós espai escènic que concentra a la perfecció els mons literaris que nodreixen l’espectacle. Un joc magníficament jugat per Toni Viñals, Robert González i Anna Alborch amb total compenetració i una majúscula qualitat interpretativa en la veu, el text i el cant.
