Autor: Gerard Vàzquez. Dirección: Ramón Hernàndez i Gerard Vàzquez. Amb: Ramon Canals, Eduard Doncos, Xus Estruch, Toni Forteza, Ramon Hernàndez, Eva Lluch, Pep Papell, Carles Pulido.
'La guerra dels mons': novel·la de ciència-ficció d'HG Wells, font inesgotable per a guions d'invasions alienígenes i involuntària raó per la qual la nit del 30 octubre 1938 milers de nord-americans van entrar en pànic, convençuts que el seu país havia estat atacat pels marcians. El culpable: Orson Welles i la companyia del Mercury Theatre On the Air, emetent el seu programa de ràdio des de la CBS de Nova York.
Aquesta fita radiofònica del triomf de la mentida sobre la veritat és la referència que Gerard Vázquez fa servir per presentar 'Orson surt, perseguit per un ós', però la veritable inspiració és 'F for fake', documental que va rodar Welles el 1973 al voltant de dues figures d'ètica qüestionable: el falsificador de quadres Elmyr de Hory i el de biografies Clifford Irving. La personalitat d'alguns personatges del relat 'in progress' que es crea al llarg de la funció, la presentació de Welles com a aficionat als trucs de màgia, la mateixa recreació de la mítica emissió del 38, formen part del contingut d'aquest famós assaig filmat sobre el que és autèntic i la falsedat.
Però aquest caràcter d'experiment –de reflexió sobre la capacitat de l'ésser humà d'enganyar i deixar-se enganyar– es perd en una vaga translació escènica. La història que li ven un bàrman d'un gran hotel a Welles llisca cap al vodevil insubstancial, accidentalment paròdic, subratllat per unes interpretacions que recorden la dimensió plana dels còmics. Queda només la intermitent retransmissió de 'La guerra dels mons' i és llavors quan la companyia es dedica a conrear les seves excel·lents veus entrenades en el doblatge, quan la feble proposta remunta i adquireix una altra qualitat. Funciona quan el teatre es transforma en ràdio.
Aquesta fita radiofònica del triomf de la mentida sobre la veritat és la referència que Gerard Vázquez fa servir per presentar 'Orson surt, perseguit per un ós', però la veritable inspiració és 'F for fake', documental que va rodar Welles el 1973 al voltant de dues figures d'ètica qüestionable: el falsificador de quadres Elmyr de Hory i el de biografies Clifford Irving. La personalitat d'alguns personatges del relat 'in progress' que es crea al llarg de la funció, la presentació de Welles com a aficionat als trucs de màgia, la mateixa recreació de la mítica emissió del 38, formen part del contingut d'aquest famós assaig filmat sobre el que és autèntic i la falsedat.
Però aquest caràcter d'experiment –de reflexió sobre la capacitat de l'ésser humà d'enganyar i deixar-se enganyar– es perd en una vaga translació escènica. La història que li ven un bàrman d'un gran hotel a Welles llisca cap al vodevil insubstancial, accidentalment paròdic, subratllat per unes interpretacions que recorden la dimensió plana dels còmics. Queda només la intermitent retransmissió de 'La guerra dels mons' i és llavors quan la companyia es dedica a conrear les seves excel·lents veus entrenades en el doblatge, quan la feble proposta remunta i adquireix una altra qualitat. Funciona quan el teatre es transforma en ràdio.
