Després d'un període de descans Oriol Tarrasón ha tornat a posar en marxa el seu projecte més personal: Les Antonietes. Bruckner, Txèkhov, Ibsen, Williams i ara Shakespeare per desenvolupar la seva particular destil·leria de clàssics. Un director obsessionat per anar a l'essència dels conflictes i la dermis dels personatges. Molt en línia -en format de cambra- amb Declan Donnellan. En aquest 'Othello' fins i tot es pot veure una certa relació amb la paleta cromàtica que Nick Ormerod aplica a les posades en escena de Cheek by Jowl.
Tarrasón s'apunta a la lectura -més que justificada i argumentada- que situa Iago (Arnau Puig teixint la seva trampa amb la professionalitat d'un 'spin doctor') en el centre de l'obra. Otel·lo (Òscar Intente vestit de polític doblegat per les seves inseguretats) es presenta com la víctima propícia d'un experiment de manipulació. El muntatge viatja del general i del maquiavelisme contemporani de 'House of Cards' a la intensitat d'una relació destruïda per la sospita. Una intimitat dominada també per l'estupor intel·ligent de Desdèmona: Annabel Castan amb la mateixa presència escènica que exhibia com a Blanche Dubois.
Autor: W. Shakespeare. Direcció: Oriol Tarrasón. Adaptació: Oriol Tarrasón. Amb: Òscar Intente, Arnau Puig i Annabel Castan.
