En Víctor, l'Arnau i l'Alba són germans i acaben de rebre una herència de part d'un tiet avi que, damunt del paper, promet alegrar-los la vida. Per això han decidit reunir-se a casa del gran, en Víctor, per saber-ne els detalls. Es tracta de 512 ovelles, el preu de venda de les quals puja a uns 35.000 euros. Salten d'alegria, esclar. Però res no és el que sembla i res no serà tan fàcil. Això és 'Ovelles', una comèdia de Yago Alonso i Carmen Marfà, que parla, més o menys, del mateix que 'El preu', d'Arthur Miller, i té el punt estrambòtic de 'La cabra o qui és Sylvia?', però sense el caire grotesc de la peça d'Edward Albee.
A més, presenta un punt de vista generacional -els germans són a la trentena- que fa que l'obra viatgi més enllà del conflicte familiar. Perquè aquí, el que està en lliça no són només les ovelles, què en faran d'elles, sinó la vida de tots tres germans, tres germans que s'han perdut la pista. Víctor (Albert Triola) i Arnau (Biel Duran) són a les antípodes, tant com un somiador insatisfet i un realista 'bon vivant', com un arquitecte que vol escriure i un informàtic. Enmig, hi ha l'Alba (Gemma Martínez), que és més a prop del primer i, alhora, vehicula el drama. Són tres germans que, com diu n'Arnau, viuen en un món que no és ni de lluny com el que els havien promès. Aquí és on 'Ovelles' surt del motlle i se'ns apropa.
Triola, com sempre, està esplèndid com aquell que vol i dol. És a través dels seus ulls que veiem créixer la peça. Tant Duran com Martínez segueixen la mirada del germà gran i li fan de suport o de contrapès, ben ajustats al guió. Una bona comèdia.
Autors: Yago Alonso i Carmen Marfà. Amb: Biel Duran, Sara Espígul, Albert Triola.
