De Fran Arráez i Gerard Alonso. Direcció: Víctor Álvaro. Amb Joan Vázquez.
La història de Paco Alonso és apassionant. Un adolescent que volia ballar i que s’emmirallava en el Paral.lel dels anys 40 i al qui la seva voluntat, convicció i l’atzar el van convertir en un artista itinerant que actuaria per tot el món, ja fos en espectacles de flamenc o de jazz i a les postres, quan ja passava àmpliament dels 50 anys, a Dagoll Dagom en aquell fantàstic 'Flor de nit'.
I amb l’àudio dels càsting de 'Flor de nit' comença aquest homenatge a un artista que va actuar al mític Radio City Hall de Nova York, a Las Vegas i fins i tot en un 'West side story' en gira a Dinamarca. I tu què has fet fins ara?, li pregunta Joan Lluís Bozzo. La funció és, doncs, un llarg flashback de la seva vida. Què es la memòria?, es pregunta Paquito. I ja sabem, un instrument de creació per a què a l'àlter ego de Paquito li agrada cantar, de manera que el viatge esta àmpliament puntuat amb cançons d’estils tan diversos com la cobla, la cançó melòdica i fragments de musical. La funció està excel·lentment servida per un Joan Vázquez tan eficaç amb la veu com amb la interpretació. El que més m’agrada de Paquito és sens dubte que va viure en llibertat, va fer el que volia.
