Sota la llum protectora de la intimitat tot té un altre sentit i valor. Veient 'Pensem. [Pausa]. A la merda!' a l'off de La Villarroel era preferible imaginar aquesta fràgil joguina escènica imaginada per Manuel Dueso i compartida amb Carme González i Miquel Malirach en un context menys exposat a l'opinió general. Fantasiejar que aquest conjunt de setze escenes breus amb reminiscències ionesques i beckettianes hagués sortit inoportunament d'una soirée privada, com la que pogués amenitzar les ocioses tardes del grup de Bloomsbury. Amics i amants de les arts que amb entrega, passió i alegria s'entretenien amb divertiments teatrals, protegits de la sever escrutini dels que no formaven part del seu cercle.
Només amb la predisposició a trobar tendresa i innocència genuïna en aquest projecte homenatge a la comicitat crítica i absurda, es poden obviar les seves imperfeccions. Imperceptibles en la calidesa de l'espai íntim, crua evidència en una sala de teatre oberta al públic sense rostre. L'afecte que Dueso i els seus companys de jocs han bolcat en aquest projecte podria ser suficient per a un confortable saló. Però en un teatre, la muntanya de bones intencions i felices ocurrències no passa d'humil elevació artística. Un espectacle que fa de mal avaluar, com si un excés de crítica tingués el mateix efecte que un focus abrasador.
Autoria i direcció: Manuel Dueso. Amb: Carme González, Miquel Malirach i Manuel Dueso.
