Autor: Simon Stephens. Traducció: Carme Camacho. Direcció: Iban Beltran. Amb: Mireia Cirera, Ester Cort, Adrià Díaz, Carles Gilabert, José Pedro Garcia Balada, Pep Garcia-Pascual, Àngela Jové, Ricard Sadurní.
'Ordinary people' seria el títol d'aquesta crítica. Gent corrent que conviu amb les seves misèries –normalment ocultes a la curiositat de tercers– mentre la ràdio emet el concert de Live 8, les notícies celebren que Londres acollirà els Jocs del 2012 i un comando suïcida pertorba aquesta normalitat calidoscòpica amb l'onada expansiva de les motxilles-bomba.
Parking Shakespeare –aquesta vegada dirigits per Iban Beltran– ha agafat aquest excel·lent text de Simon Stephens per créixer com a companyia, a l'altura del seu 'Woyzeck'. La proposta (quatre monòlegs i dos diàlegs) és teatre nu, directe que confia tant en el poder del relat com en els petits gestos que afegeixen valor i significat a la paraula. Immersos en un espai blanc i plastificat, desgranen històries de solitud, supervivència i ràbia; protagonistes d'una rutina que domina els seus pensaments fins i tot en episodis i relacions excepcionals.
