Concepte i direcció: Marco Antonio Regueiro.
El títol fa referència al preludi del possible, al cant mut amb el qual s'entona un espai per rendir-lo sacre. Mentre que Orfeu, fill d’Apol·lo, en la seva desconfiança cap a Eurídice simbolitza el lament inextingible de la separació entre l'home i la Natura, l'òrfic i l'orfisme fan referència al cicle de l'immortal, a Mnemosyne que traça amb certesa la divisió entre els vius i els morts per a que el món els pugui tornar a incorporar.
