Autor: Václav Havel. Direcció: Jordi Casasampera. Dramaturgia: Pavel Bsonek. Intèrprets: Jordi Gràcia i Vallès i Carles Goñi.
Som a Praga, a finals dels anys 70. Un intel·lectual orgànic, Staněk, ha convidat a la seva sumptuosa llar un dissident, Ferdinand Vaněk, perquè li vol comentar el cas d'un músic detingut pel règim comunista. Li parla de les magnòlies, el convida a conyac... Li vol demostrar que és un d'ells, encara que visqui còmodament dins el sistema. Ell també és un artista, però calla sempre. Mentre que Ferdinand ha passat per la presó per dir el que pensa. El vell vol parlar-li d'un manifest, el primer de la seva vida. Però, parla de debò?
Aquesta obra brillant de Václav Havel, de 1978, forma part de la trilogia de Vaněk, que va posar damunt la taula la responsabilitat civil de cada persona pel que passa a casa seva. Tot succeeix en un despatx, amb dos homes asseguts que conversen. La forma que ha triat Jordi Casampera per dirigir-la és força conservadora, sense deixar als actors, Carles Goñi i Jordi Gràcia Vallès, que vagin més enllà de la lectura dramatitzada. Potser no cal res més: dos intèrprets al servei de la dialèctica de Hável. Però no podem oblidar el 'Rock'n'roll' de Tom Stoppard, un dels cims d'Àlex Rigola, que és una seqüela de la trilogia, on hi surt, per exemple, Ferdinand. S'ha de veure.
