Aquestes quatre estrelles que encapçalen sense remei aquest escrit estaran consolidades quan l'entregadíssim elenc hagi equilibrat amb els necessaris matisos l'explosiva energia que requereix des del minut un -sense baixar fins a la frase final- la proposta de Gabriel Calderón. Ens apuntem al joc quàntic de l'autor, avançant-nos al futur. En aquest futur es faran -esperem- més visibles aquestes subtils fluctuacions que modulen un brutal i col·lectiu estat d'alta tensió d'uns personatges que ocupen un polièdric llimb. Un espai dramàtic difús -entre Planck, Handke i Pirandello- que els obliga a una relació complexa amb els actors i actrius que els han de donar vida i sentit.
'Que rebentin a els actors' és una comèdia negra política sobre la impossibilitat de recuperar el passat i la memòria per resoldre només la nostra infelicitat insular. L'error d'Anna (el personatge interpretat per Bruna Cusí) és voler envoltar-se de víctimes de la Història -i membres de la seva família- sense que aquests hagin resolt en el seu moment els seus pròpia participació i responsabilitat en els esdeveniments. Els invoca -amb l'ajuda d'un xicot científic, brillant Francesc Ferrer- cecs, muts, sords, amnèsics: enfadats. Fantasmes segrestats del purgatori. Les conseqüències poden i són frustrants, i apocalíptiques.
Un text que no deixa indiferent, que exigeix la plena atenció del públic fins a esgotar-lo, posant-lo a prova tant per la tempesta elèctrica d'emocions i comportaments extrems que genera, com pel trencaclosques espai-temporal que planteja. Sense oblidar la intriga d'un personatge director -misteriós Sergi Torrecilla- que manipula la metaficció com una criatura rebel de Stephen King.
Autoria i direcció: Gabriel Calderón. Traducció: Xavier Pujolràs. Amb: Albert Ausellé, Imma Colomer, Francesc Ferrer, Lina Lambert, Bruna Cusí, Jordi Banacolocha, Sergi Torrecilla.
