On estigui Òscar Muñoz està la història. On estigui el seu gest, les seves moltes mirades. On estigui la seva veu (veus) i el seu relat, s'aixeca com un sortilegi el realisme màgic avançat de Jorge Amado. El conte de l'estrany últim dia de Quincas Bram d'Aigua, el protagonista de la seva novel·la. Mort en vida durant anys per a la família quan abandona les obligacions de prohom seriós i la identitat com a Joaquim Vargas da Cunha; mort incòmode retrobat com el popular vagabund de carrers, bars, timbes i bordells de Salvador de Bahia, i mort rescatat pel seu peculiar seguici de les meravelles perquè el seu cos mori de nou al mar. Una guerra estrambòtica entre una família que sembla un quadre de Solana i un grup d'homes i dones que desafien amb traços grotescos les fronteres entre la vida i la mort com un carnaval de Goya.
Un estrany tropicalisme expressionista amb el qual Òscar Muñoz -aquesta vegada dirigit per Joan M. Albinyana- recupera aquesta força individual -de potent acarament amb el públic, com si no hi hagués una història millor a explicar- que ja va mostrar en la seva versió itinerant de 'La nit just abans dels boscos' de Koltès. Un monòleg que recupera el plaer d'escoltar.
Dramatúrgia: Joan M. Albinyana i Òscar Muñoz. Traducció: Gabriel de la S.T. Sampol. Direcció: Joan M. Albinyana. Intèrpret: Òscar Muñoz.
