Basat en una obra de Gabriel García Márquez. Adaptació: Ignacio García May. Dramatúrgia i direcció: Marc Montserrat-Drukker. Intèrprets: Emilio Gutiérrez Caba i Àngel Llàcer.
El relat de Gabriel García Márquez publicat el 1970 reproduïa, amb un clarificador pròleg, el reportatge periodístic que el després famós autor va publicar per capítols al diari colombià 'El espectador', poc abans del seu tancament governamental. El títol complet deixar clara la intenció i el contingut: “Relat d’un nàufrag que va estar deu dies en una balsa a la deriva sense menjar ni beure i a qui van proclamar heroi de la pàtria, a qui van besar les reines de la bellesa i es va enriquir amb la publicitat per després ser menyspreat pel govern i oblidat per sempre”.
És a dir, un drama de supervivència amb connotacions polítiques que en mans d’Ignacio Garcia May, adaptador, i Marc Montserrat, director, esdevé un conte amable, simpàtic i fins i tot graciós, ben segur del gust d’espectadors innocents. Un entretingut conte il·lustrat fins a l’asfíxia amb tota mena de recursos escènics, però sense tensió ni profunditat i per això incapaç de transmetre’ns la vivència, la urgència de la lluita per la vida de l’original periodístic. Una aventis narrada per un Àngel Llàcer esforçat però poc creïble i un Emilio Gutiérrez Caba molt voluntariós.
