La tercera entrega del projecte imaginat per al plorat Joan Montanyès 'Monti' amb la seva colla de pallassos es pregunta sobre la identitat del pallasso i sobre la imatge que en té l’imaginari popular. Què coi és un pallasso? Doncs, si hem de dir alguna cosa arran del que hem vist: un pallasso és un poeta. I atenció, perquè 'Rhumans' és un espectacle per a tots el públics, però ni molt menys infantil.
Quan Piero Steiner, penjat d’un teló teixit amb les tovalloletes per desmaquillar-se, li diu a Arquetti (Joan Arqué) que el món no canviarà sense la seva existència i aquest es queda perplex tot mirant el públic, estem a un punt de plorar. Plorar després, esclar, d’haver rigut a gust amb la paròdia de l'argentí Mauro Paganani d’una contorsionista cabaretera o amb la presentació hilarant de l’august de l’entranyable Roger Julià.
Riure, plorar, gaudir amb la suggestiva música de Pep Pasqual, colpir-se amb l’ànima de poeta del superb Piero Steiner quan puja a les americanes de tants i tants pallassos en una muntanya coronada per l'acolorida disfressa del desaparegut Monti. Bona direcció de Jordi Aspa amb cinc pallassos diferents. Amb quin es queden? Ja saben: “Per capgirar-ho tot fa falta tenir nassos”.
Direcció: Jordi Aspa. Cia. Rhum i cia. Amb: Joan Arqué, Roger Julià, Mauro Paganini, Pep Pascual i Piero Steiner.
