Text: Friedrich Dürrenmatt. Direcció: Marta Domingo. Amb: Xavier Alomà, Oreig Canela, Boris Cartes, Lara Correa, Oriol Guinart, Lluís Marquès, Andrea Martínez, Eleazar Masdeu, Raül Perales i Laura Riera.
Un director de teatre és molt lliure de matisar allò que està escrit amb el to que més li plagui. Si l'actriu Marta Domingo, que debuta amb aquest muntatge com a responsable de la dramatúrgia i la posada en escena, decideix que 'Ròmul, el Gran' de Dürrematt és una farsa, benvinguda sigui la seva elecció sempre que sigui coherent de principi a fi. No val oblidar-se de la fàcil gresca de parlar papissot –com una de 'romans' llegida pels Monty Pyhton– quan la cosa es posa dramàtica i introspectiva i els personatges descobreixen les seves veritables intencions i sentiments.
S'ha de tenir la capacitat o la valentia per mantenir la força simbòlica de la farsa fins i tot en els moments en què no sembla la solució més adequada. Es podria arribar a pensar que és un recurs instrumental per tapar mancances, pròpies o de la companyia. És la sospita que s'imposa en un muntatge de molt baixos vols i altes pretensions metafòriques en el qual costa veure en el repartiment –amb l'excepció d'un esforçat Oriol Guinart com a Ròmul– professionals de la interpretació que han passat per l'Institut del Teatre.
