Santiago Segura improvisa al Barts

Santiago Segura té un lloc en l’imaginari col·lectiu de la comèdia, i és indissociable a un personatge que passarà a la història del cinema espanyol. Va dibuixar la perfecta caricatura del típic i tòpic policia ibèric. Masclista. Feixista. Racista. Alcohòlic. Puter. Seuós. En una paraula: Torrente. Quan el 1998 va donar a conèixer al món aquest antiheroi de l’Espanya profunda i casposa, ningú no sabia que hi hauria Torrente i Segura per estona. Amb Torrente, el brazo tonto de la ley on ens va presentar aquest neci apocalíptic, es va guanyar un lloc en el cor –potser és més encertat parlar d’estómac– de l’espectador d’arreu d’Espanya. L’aventura de Torrente no havia fet més que començar. Aviat es va convertir en una saga que, després de quatre volums, encara no està liquidada. L’abjecte heroi ‘nacional’ pot reviure en qualsevol moment.

Aparquem el personatge, i tornem a Santiago Segura. Tot i el volum de dedicació que ha bolcat sobre Torrente, li ha sobrat temps per participar en una multitud de projectes. Escriure historietes per a El Víbora, muntar una productora, posar-se a cantar en un concurs televisiu, dedicar-se al doblatge... i pensar que tot va començar rodant curtmetratges casolans amb una super-8 comprada al Rastro de Madrid!

Amb la sinceritat per bandera
'Santiago Segura in live in person' parteix de la sinceritat des de la mateixa concepció. Es va comprometre a fer aquest espectacle en viu i ara veu com els dies passen i encara no té res preparat. Senyors, anar a veure Segura es pot considerar esport de risc. Per descarregar part del pes de la responsabilitat, opta pel diàleg. Avisa que baixarà de l’escenari, i emprenyarà els espectadors –voluntaris i involuntaris– amb un amenaçador micròfon. Així, si l’espectacle fracassa, sempre podrà culpar el públic.

“Això serà com quan vas al zoo a veure, per exemple, un mandril. Saps que existeix perquè l’has vist als documentals, però mai l’has vist in situ”. No ho podria explicar amb més claredat. Canviem ‘mandril’ per ‘Santiago Segura’ i ‘zoo’ per ‘Barts’. “Em poden fer fotos, saciar curiositats, i comentar que sóc encara més baix i més lleig que a la televisió, que per això són el públic”. Això sí, no hi ha garanties de res: “Si algú no es queda satisfet, no penso tornar els diners de l’entrada. Queden així avisats els qui tinguin la innocent pretensió de venir a veure’m”, conclou. Ja hem dit que si alguna cosa té aquest espectacle és sinceritat. En fi, que si dilluns 11 al vespre no teniu absolutament res millor a fer, sempre podeu passar pel Barts. Segura dixit.