Albert Tola té un interessant i polièdric recorregut com a autor, dramaturg, traductor i fins i tot director. Ja sia amb la dramatúrgia de 'Baixos fons', de Gorki, o de l''Ivànov' de Txékhov, la reinterpretació del pensament de Karl Marx a 'Mein Kapital' o amb incursions al teatre comunitari. 'Sarab', paraula àrab que significa 'miratge', és però una obra de text. Tant de text que hi ressonen arrels fortament literàries en una escriptura prenyada de poderoses imatges i banyada en un atractiu alè poètic.
A 'Sarab', Tola explica la història de tres generacions de dones marcades per la passió amorosa fins a fer-nos pensar que es tracta d’una maledicció. Unes històries femenines de plaer i traïció, d’anhel i decepció que en el seu conjunt sonen com la lletra d’un llarg tango. Tres monòlegs que es barregen en un calidoscopi en el qual llueixen la inspirada mare d'Elena Fortuny com una Bovary contemporània i l’àvia d'Isabelle Bres, ambdós per sobre de la filla (boja?) de Laia Alberch. Bona la direcció de les actrius i no tant la posada en escena d'Andrea Segura, que es perd amb artificis sense utilitat dramàtica.
Autor: Albert Tola. Dramatúrgia i direcció: Andrea Segura. Amb: Laia Alberch, Isabelle Bres, Elena Fortuny.
