Muntatge, interpretació, selecció de textos i traducció: Sergi Mateu.
Oscar Wilde va patir a finals del segle XIX les mateixes vicissituds a les quals en ple segle XXI s’enfronten tants homosexuals d’arreu del món. De ser un home admirat, un escriptor elogiat i un autor dramàtic de gran èxit va passar a ser un apestat a qui li van arrabassar fins i tot la vida, ja que no es recuperaria ni anímica ni físicament de l'empresonament per estimar un home.
Sergi Mateu ha recuperat un llarg monòleg estrenat per ell fa vint anys que il·lumina, i de quina manera, el pensament i la vida d’aquest esteta tan excèntric i provocador com enginyós i brillant. I diríem que els anys li van a favor a l'actor, ja que la funció abasta bàsicament els últims anys de glòria i la ràpida caiguda en desgràcia fins a la mort en la indigència a París. Mateu copsa l'elegància física i intel·lectual del personatge en un relat que comença amb un fragment d''El retrat de Dorian Gray', i acaba amb el dolorós poema 'La balada de la presó de Reading', tot passant per un divertit fragment de 'La importància de ser Frank' i l’obscur 'De profundis'. Mateu ho fia gairebé tot a l'expressivitat facial i a la mirada perduda per aconseguir una evocació tremendament humana.
