De les quatre estrelles, una i escaig responen directament a l’esplèndid treball de Mercè Arànega a 'Shirley Valentine', el popular monòleg de Willy Russell. Comèdia ben escrita. Humor costumista, drama de superació i el lleuger toc social marca dramàtica de la casa. Històries de dones –com també ho és 'Educating Rita'– que aspiren a trencar-se amb el seu entorn i amb el paper que la societat els ha adjudicat, bé sigui el de peluquera il·lustrada bé de mestressa de casa fastiguejada de la convencional i buida rutina.
Arànega –amb un talent que està per sobre del text– assumeix l’obra com un interessant exercici de despreniment. Comença com un personatge carregat de tòpics de comèdia de bulevar per deixar anar llast en la mesura que Valentine s’allunya d’un marit absent, uns fills fugits del niu i l’avorriment existencial de la classe mitjana de Liverpool. Una transformació que culmina amb Arànega gairebé despullada del seu personatge, mirant de front el públic. Un muntatge que a més confirma –després de la bona feina feta a 'Art'– que Miquel Gorriz controla els delicats mecanismes de la comèdia.
Autor: Willy Russel. Versió: Joan Sellent i Ferran Toutain. Direcció: Miquel Gorriz. Amb: Mercè Aránega.
