Com dir t'estimo quan no t'han ensenyat que es pot estimar. Com reconèixer que l'amor és possible quan ets jove, pobre i gai. Quan sobrevius en un barri obrer sense futur; la teva família és la versió crua del proletariat amable de 'Coronation Street', has crescut en un entorn violent a casa, el col·legi i el carrer; les drogues i el crim t'acompanyen des de nen. Quan la persona que vols és un perdedor com tu i tot en aquest moment de la teva vida -amagat de la pasma en un terrat amb 50 grams de coca, un porro, una ampolla de whiskey i dues bosses de M&M's- es redueix a quedar-se a la merda o marxar.
Aquesta és l'obra amb la qual l'irlandès John O'Donovan va debutar i va triomfar. L'èxit de 'Si tinguéssim més coca et demostraria com t'estimo' que Alberto Díaz ha replicat al terrat del Tantarantana. Díaz controla totes les tensions que ofereix el text i deixa que les diferents emocions tinguin el seu temps per créixer, mostrar-se i esvair-se. Un procés natural que fa que les bones interpretacions de Marc Balaguer -excel·lent en la gestió de l'agressivitat- i Pau Escobar tinguin una veracitat i una proximitat perfecta per a aquesta comèdia agre que sona a carrer i crit generacional.
Autor: John O'Donovan. Direcció: Alberto Díaz. Adaptació: Alberto Díaz, Gemma Beltran Aniento. Traducció: Gemma Beltran Aniento. Amb: Marc Balaguer i Pau Escobar.
