Text, interpretació i direcció: Manuel Veiga.
Manuel Veiga és un fan declarat del món gitano i del flamenc. Ja fa molts anys ens va sorprendre amb una mirada sobre la gran Carmen Amaya a 'Jar', espectacle que es va reposar fa dos anys a l’Akadèmia. 'Siempre a la verita tuya' és un altre prova d’amor cap a l’art de la gitaneria flamenca que l’actor ha escrit, dirigit i que interpreta. Una oda a Lola Flores lligada amb diverses històries d’amor i una tragèdia. L’amor devot de Veiga per La Faraona; l’amor patern de Curro i l’amor passional del seu fill que es transvestia per ser, per aviure com ella.
En la solitud d’un camerino on espera que comenci la gravació d’un especial de cap d’any per a televisió, Curro parla amb una mosca, cadàver petrificat del seu fill víctima del feixisme i la intolerància. Una idea còmica que esdevindrà genial i quedarà plenament justificada al final de poc més d’una hora de poesia escènica amb un text d’alt lirisme, jondo, i una interpretació de colors i crits, de dolor i esquinçament, d’adoració i entrega.
