Autor: Eduardo De Filippo. Traducció: Ana Isabel Fernández Valbuena. Direcció: Guido Torlonia. Amb: Xavier Capdet, Javier López, Pep Molina,Annabel Totusaus.
Guido Torlonia ha agafat tres peces breus d'Eduardo de Filippo i les mostra en la seva factura més propera a la tradició popular que va servir d'inspiració al mestre napolità. Si els aplaudits muntatges vistos a Catalunya han tendit a la dignificació, intel·lectualització i espectacularització dels seus textos, Torlonia decideix fer el viatge en sentit contrari. Ni tan sols s'ha parat a l'estació urbana del Teatre San Ferdinando de Nàpols; ha continuat el trajecte fins a baixar a un baixador i oferir al públic l'experiència d'un espectacle d'una humil companyia itinerant, les que es pategen difícils places de segona i tercera amb el seu repertori de comèdies.
Un retorn a les arrels familiars de l'autor, amb tres 'avanspettacoli' de 1952 ('Amicizia'), 1938 ('Pericolosamente') i 1929 ('Sik-Sik, l'artefice magico') que també realitzen aquest itinerari invers de l'Eduardo de la post i preguerra. Simplicitat que té el seu perill: entretenir i fer riure a un públic metropolità amb els recursos que poden ser només suficients a la província imaginada per Torlonia. La idea és interessant sense que el resultat sigui del tot òptim a l'hora de confondre l'aparença de senzillesa amb una posada en escena que aparenta conformar-se amb el bàsic.
Un retorn a les arrels familiars de l'autor, amb tres 'avanspettacoli' de 1952 ('Amicizia'), 1938 ('Pericolosamente') i 1929 ('Sik-Sik, l'artefice magico') que també realitzen aquest itinerari invers de l'Eduardo de la post i preguerra. Simplicitat que té el seu perill: entretenir i fer riure a un públic metropolità amb els recursos que poden ser només suficients a la província imaginada per Torlonia. La idea és interessant sense que el resultat sigui del tot òptim a l'hora de confondre l'aparença de senzillesa amb una posada en escena que aparenta conformar-se amb el bàsic.
