Autora: Daniela Feixas. Direcció: Ramon Simó. Amb: Tilda Espluga, Anna Güell i Daniela Feixas.
Em va agradar molt aquella 'Tortuga de Califòrnia' de Daniela Feixas de fa dos anys, i és difícil d’entendre d’on ha sortit aquest 'Simone' tan radicalment diferent. Potser algú li va dir a l'autora que havia de provar sort en la comèdia, que a la fi fa riure i assegura un més gran interès popular. Potser ella va pensar que el tema del feminisme, tan d’actualitat en aquests moments, tractat amb humor, donaria de si. Sigui com sigui, 'Simone' res no té a veure amb la precisió d’aquell drama sobre la naturalesa de la maldat i amb l’interès d’aquells personatges.
No obstant, ell plantejament de 'Simone' és força sorprenent. Un home, i no qualsevol home sinó el ministre de justícia d’un govern ultradretà que vol derogar la llei de l’avortament i la de matrimonis homosexuals, descobreix bocabadat que comença a tenir pits i que el símbol de la virilitat ha volat. Està convertint-se en dona, com Gregor Samsa es convertia en insecte a la 'Metamorfosi'. Amagat de tothom truca una prostituta a qui va salvar d'ofegar-se per a què l’ajudi.
Un inici prou surrealista que obriria horitzons sense gaires limitacions i que Feixas porta cap a l’esbojarrament en una escudella barrejada de difícil digestió amb rerefons polític i fins i tot apunts d'intertextualitat de grans clàssics. Tampoc el director, Ramon Simó, no ha estat en aquesta ocasió gaire afinitat. El fet és que malgrat l’abundància de gags i d’un treball molt proper a la pallassada, la funció no aixeca el cap.
