Autoria: Àngel Guimerà. Versió i direcció: Carlota Subirós. Amb: Mercè Aránega, Laura Aubert, Javier Beltran, Pepo Blasco, Roger Casamajor, Oriol Genís, Antònia Jaume, Ramon Pujol.
El millor de la proposta dramatúrgica de Carlota Subirós és fer-nos veure que en Àngel Guimerà hi ha un August Strindberg en potència; teatre que exaspera el conflicte psicològic i menysprea els valors morals, servint-se d'un radical codi naturalista. Ho ha fet amb 'Sol Solet', un text que sembla exclòs del cànon clàssic català. Ha estat un encert tafanejar en els marges de la seva popularitat per oferir un perfil més ric, complex i interessant de l'autor de 'Maria Rosa'. Amb aquesta nova mirada cal entendre potser el to de les interpretacions, amb una prosòdia marcadament neutra. Una opció que funciona millor en uns personatges que en altres.
¿Por a sumar el text al tòpic del melodrama i el sentimentalisme fàcil? En qualsevol cas, es percep certa reluctància a aprofundir en la complexitat i amoralitat de les passions retratades. Postura que no afavoreix un paper tan central com el de Munda (Laura Aubert) i que despulla 'Sol Solet' de la seva extrema singularitat i del misteri d'una comunitat humana de conducta, instints i desitjos atractivament ambigus. Com un clan mafiós.
