Els dimarts, a l'Almeria Teatre, si tanqueu un moment els ulls podreu viatjar amb la imaginació al mític Oak Room de l'Hotel Algonquin –abans que el taquessin– i, copa en mà –també imaginària–, gaudir d'un d'aquests recitals íntims dedicats als grans compositors de la cançó popular americana que mantenen viva l'escena del cabaret novaiorquès. A l'Almeria aquest poder evocador emana de l'elegància amb la qual Joan Vázquez desgrana al piano un escollit repertori del portafoli de Stephen Sondheim.
La nuesa de 'Something's coming' posseeix un gran mèrit. Cantar Sondheim a pèl és una aventura amb riscos. L'aparent senzillesa dels números musicals guarda insospitades dificultats vocals, sobretot si l'intèrpret mostra compromís –com és el cas– i intenta allunyar-se de les versions estàndard per oferir una lectura personal d'unes lletres gens complaents amb els sentiments. Fins que les conseqüències d'aquests riscos comencen a aflorar en l'últim quart del generós espectacle, amb la veu que ofereix pistes d'estar cansada per l'esforç, el recital de Vázquez –que ja havia presentat amb èxit al Teatre Gaudí Barcelona– és un recorregut poc convencional per l'obra de Sondheim, des dels seus inicis com a lletrista de 'West Side Story' ( 'Something's is coming' amb una notes iròniques de 'I feel pretty') fins als seus títols més tardans com 'Passion' ('Loving you'), passant per 'Saturday Night' ('So many people'), 'A little night music' ('Send in the clowns'), 'Company', 'Follies' (preciosa la versió de 'Losing my mind'), 'Sweeney Todd', 'Merrily we roll along', 'Into the Woods', 'Sunday in the Park with Georg' (amb Bealia Guerra) i 'Assassins' (amb Manoli Nieto), més les incursions en 'Dick Tracy' i 'Reds '.
