Les entranyes del teatre s'obren al reduït grup com la balena de Jonàs. En el seu ventre ens espera Maria (formidable Montse Esteve), protagonista de l''Stabat Mater' d'Antonio Tarantino. El dramaturg tardà que ja ens va agradar amb 'Vespres de la Beata Verge', un altre dels títols de la seva tetralogia dels 'Quattro atti profani'. Un via crucis de cinc estacions (cinc parades d'una vida), que Magda Puyo condueix amb rudesa costumista i intenció poètica.
Un fals retrat costumista (sorolls, vibracions, gestos, silencis que distorsionen el realisme brut) d'una dona confinada en els brutals prejudicis del lumpen. Una supervivent (pobra, explotada, mare soltera, dependent de l'ajuda social, envoltada de misèria econòmica i moral) que es troba amb el regal-martiri d'un fill amb una inesperada curiositat intel·lectual. El fill que crescut i políticament compromès que farà d'aquesta mare una Stabat Mater Dolorosa. En comptes de la creu, el calabós d'una comissaria. Un personatge al qual Esteve atorga força, brutalitat, desesperació, violència, estupor, sarcasme, vulgaritat i l'aura dels ignorants de pertànyer a un martirologi laic.
Autoria: Antonio Tarantino. Versió i direcció: Magda Puyo. Traducció: Albert Arribas. Amb: Montse Esteve.
