L’enemic del poble és una obra valenta, molt valenta, encara avui, 130 anys després que Henrik Ibsen l’escrigués. Per moltes raons, però sobretot per la gosadia de verbalitzar una de les sentències antiautoritàries més escruixidores que he sentit mai: “Una minoria pot tenir raó; la majoria sempre s’equivoca”. El Dr. Stockmann pronuncia aquesta frase definitiva enmig d’un brillant discurs davant el poble, vulgar i notable, en el qual també assegura que els mandataris ignorants mai no valoraran la cultura per la simple raó que ens fa lliures, que ens converteix en individus capacitats per prendre decisions per nosaltres mateixos. Molt nietzschià. Molt actual.
La companyia Les Antonietes ha aixecat una reeixida dramatúrgia de la peça d’Ibsen. Han escurçat l’obra per centrar-se en els sis personatges principals i fer més directe el missatge. D’entrada, la seva proposta té un punt estètic d’herència Ostermeier que els acompanya en tot moment, ajudada en gran mesura per les interpretacions d’un contingut Bernat Quintana en el paper del Dr. Stockmann i un expansiu Pep Ambrós en el del seu germà, Peter Stockmann, l’alcalde de la localitat costanera que intentarà que el descobriment del doctor –l’aigua que alimenta el flamant balneari del poble està contaminada– sigui desacreditat. El quart acte, el de l’assemblea, està resolt amb mà germànica pel director, Oriol Tarrasón, ja que trasllada l’acció als espectadors i, en certa mesura, ens fa partícips del que passa en escena. Si pensen que el teatre encara conserva el poder de revoltar-los, no se la perdin.
