Text: Xavi Morató. Música: Joan Olivé. Direcció: Xavi Morató i Joan Olivé.Amb: Sergi Cervera, Mingo Ràfols, Mònica Macfer, Joan Olivé.
Últimes notícies: el president dels EUA, Donald Trump, ha acceptat la invitació de Kim Jong-un, secretari general del Partit del Treball de Corea del Nord, per reunir-se en una cimera bilateral. Així està la cosa a divendres 9 de març de 2018. La realitat ha tornat a superar la seva paròdia. I a l'anècdota argumental -de entrada improbable- sobre la qual Xavi Morató i Joan Olivé han construït una astracanada amb música i sense gràcia titulada 'The Trumps'.
El to no és el problema d'aquest muntatge desmanegat en tots els seus aspectes escènics i artístics. El teatre popular es pot defensar sempre que estigui ben fet. És la diferència entre portar a l'escenari un vodevil de factura lletgista i lasciva com les pel·lícules de la Transició -una d'Ozores o Larraz- o copiar Mel Brooks i els instints bàsics que campen per 'Màxima ansietat' o 'El jovenet Frankenstein'. Tampoc no és una qüestió de menyspreu a la paròdia política i els seus excel·lents exemples propers ('Polònia') o llunyans ('Saturday Night Live'). Tot es redueix a un criteri tan simple com definitiu. Bo o dolent.
