Tot esperant Godoy

Godoy imparteix càtedra a l’Alexandra amb Verás que todo es mentira, un monòleg en què l’humorista lliura al públic una lliçó reveladora: no tot és el que sembla. Andreu Buenafuente i Berto Romero són el fil i la tisora que ajusta la direcció i el guió de l’espectacle. Parlant amb Godoy es desprèn que la seva principal filosofia de treball no és una altra que la de com més serem, més riurem, i això només pot ser bo.

A la velocitat de la llum, Godoy construeix un món a partir d’una frase: “‘Només els estúpids són totalment feliços’, Schopenhauer dixit. Som feliços a temps parcial, una hora, un minut, un segon”, diu Godoy. Un segon vital. “La mort existeix, però me l’emporto al meu camp de surrealisme, a fer un tomb”. I apa.

Aprofitant que surt el tema, en cola una, com si fos el resultat d’un impuls irreprimible: “Jo vull morir dormint com el meu tiet Alfons, i no com els passatgers de l’autobús que conduïa, que no paraven de cridar!”. Tot el que desperti una idea és susceptible de fer riure. I porta 40 anys fent-ho. Tot és mentida? “Sí, però cal diferenciar la mentida i l’engany, que no són sinònims. Qui menteix imagina, inventa, crea. Qui enganya, es limita a l’estafa i a treure’n profit, com fan els trilers i els polítics”, diu Godoy. Això no ho vol ningú.

Dispara cites que intercala amb una vida personal de la qual el menys important és saber si és real. Total, tal com ell mateix apunta, “dir sempre la veritat és senyal de pedanteria, es fa més feliç amb la mentida”. Què és l’humor? “‘Definir-lo denotaria només una falta d’humor’, va dir Edgar Neville. ‘L’humor és la gentilesa de la desesperació’, paraules de Wilde”. Per què fa humor? “M’estimula”, respon. I afirma, “allò que sé, és que el veritable humorista fa pensar, i si a més a més fa riure, doncs genial”. Potser escoltant les seves mentides ens atrevim a pensar, i amb una mica de sort fins i tot riem una estona.