Dramatúrgia i direcció: Ivan Campillo. Amb: Sílvia Forns, Ramon Godino, Laura Sancho, Raül Tortosa, Carme Contreras.
El traç fi no és l’especialitat d’Ivan Campillo. De vegades fins i tot li funciona, com testifica l’èxit de 'Tu digues que l’estimes'. Ara ho intenta de nou amb el mateix equip i en la mateixa sala amb una revisió a fons d’un text que va estrenar fa quatre anys al Versus amb el títol 'Sitcom'. Ara es diu Totes les parelles ho fan... i conserva, malgrat els canvis, l’objectiu inicial: traslladar el ritme i l’humor de telesèrie a un escenari. Teatre per als qui fins i tot no els agrada el teatre. Quin desengany per als espectadors que un dia s’acosten a un espectacle teatral que no intenti imitar la tele.
Sempre els quedarà la comèdia de bulevard, que és el gènere que practica l’autor. I és en aquest context específic on caldria circumscriure la possible crítica. Primer, hauria d’evitar les escenes que semblen escrites només per postergar un final feliç per tots endevinat a mitja funció. No és que siguin menys divertides, però el seu fi és massa evident. Després caldria sofisticar una mica més els personatges. No es tracta que comencin a deixar anar cites filosòfiques, però serien molt més interessants si no estiguessin a un pas de la fàcil caricatura d’un grup de neuròtics, un traç gruixut que es trasllada a les interpretacions de la companyia. Sovint s’oblida que fer riure és un art seriós, i que entre un comediògraf de fórmula fixa i Neil Simon o Michael Frayn encara hi ha diferències.
