Direcció: Elisabet Sopesens. Dramatúrgia: Iban Valero. Intèrprets: Jaume Casals, Mireia Òrrit, Marc Andurell, Iban Valero, Maria Hurtado i Elias Ashtari.
És evident que les crisis familiars dels herois, semidéus i déus de l’Olimp no estan molt lluny dels guions d’un culebró de passions desaforades com 'Dinastia' o 'Nissaga de poder'. Traïcions, adulteri, venjances, incestos, suïcidis, infanticidis. Sexe i mort en orgiàstica celebració.
Iban Valero –també actor– s’ha fixat com a dramaturg en el mite de Bòreas (el vent del Nord) per fabular sobre les truculentes relacions d’una part dels seus descendents: els fills d’Oritia i de les egües d’Erictoni. Una família sense matisos, de dolents, àngels i un poltre irònicament lligat a una cadira de rodes. La novetat que aporta 'Tramuntana' és un gir dramàtic que trasllada aquesta divertida baralla de fang d’emocions a un entorn més proper, precisament assotat per un vent que forma part de la mitologia cultural catalana, recollida en aquest muntatge pel poema 'Crist de la Tramuntana', de Carles Fages de Climent.
Sobre l’efectivitat d’aquest recurs es plantegen grans dubtes, sobretot pel que fa a què pot enriquir aquest gest a una lectura del text que fins a aquest moment s’havia situat en les regles poc estrictes –també pel que fa a la interpretació– d’una 'soap opera' extrema.
